“Ciutat Morta” triomfa més enllà de la censura mediàtica

En un article publicat a final de setembre a l’edició digital i en paper de Cafè amb Llet, Albano Dante Fachin començava amb una pregunta per parlar sobre el documental Ciutat Morta, que relata i posar llum sobre cas 4-F: “¿Com pot ser que jo no conegués aquesta història que va passar una nit del 2006 a Barcelona?”, deia Dante amb estupefacció. Com ell, moltes persones no han estat conscients de l’existència d’aquesta cinta, que parla d’un dels muntatges de corrupció policial i política més esgarrifosos dels últims anys a Barcelona, fins que va guanyar el premi al millor documental al Festival de Màlaga o després de ser seleccionada amb molt bona crítica al Festival de Sant Sebastià.

La resposta al desconeixement del documental la dóna el mateix Dante: el silenci mediàtic dels grans mitjans de comunicació, còmplices també i peces clau per al triomf de la impunitat dins el cas 4-F. Ni tan sols TV3, essent el documental una producció catalana de la productora Metromuster en col·laboració amb La Directa i la comissió audiovisual del 15-M, ha fet cap esment, tot i el compromís del crític de cinema Àlex Gorina de projectar-lo al programa “Sala 33”. Està per veure, doncs.

Per què a alguns els fa tanta por Ciutat Morta? Perquè és política i activisme a la vegada. Perquè parla clarament i amb noms i cognoms de mentida, muntatge policial i judicial i tortures…. a Barcelona. I explica la terrible història d’unes clavegueres de poder que s’amaguen sota la flamant “marca Barcelona”, una ciutat feta artifici que, com bé vol ressaltar el títol del documental, deu estar més morta que viva.

El documental es va projectar al centre cívic Albareda de Poble Sec i a l’Ateneu La Base aquest any, tal com s’ha fet en molts altres petits centres.

Ciutat Morta relata els fets ocorreguts el 4 de febrer de 2006 al teatre okupat de Sant Pere Més Baix, on un guàrdia urbà va quedar en coma després de l’impacte d’un test durant la càrrega policial que es va fer. Set persones innocents van ser detingudes aquella nit. Cinc anys de presó, denúncies de tortures, irregularitats policials i un suïcidi, el de l’acusada Patricia Heras que ni tan sols era la lloc dels fets quan la van detenir, són el resultat d’aquest cas espantós de corrupció policial a Barcelona.

Potser, com diu Albano Dante, també dependrà de tots nosaltres que aquesta història sigui coneguda: fer que surti dels circuits alternatius i que la conegui tothom.