“Ens donem dos anys de marge, si no marxarem del barri”

reunió blai

Foto de: Saioa Baleztena

La quotidianitat a carrer Blai s’ha tornat invivible. El punt de cansament és tal que moltes veïnes plantegen marxar si la situació no canvia en els propers anys. L’estiu ha estat dur.

“Donant llicències sense parar, l’ajuntament ha canviat les nostres vides. Hi ha gent amb depressió i ansietat. Penso que tenim dret a demanar un carrer que ens faci ser feliços”, va expresar un dels veïns de carrer Blai. “Jo he gastat 400 euros aquest estiu en climatització perquè havia de fer vida amb les finestres tancades”, va explicar una veïna arribada al barri fa dos anys i que ja ha fet grans inversions a casa seva per tal d’evitar les molèsties de la zona. “Entre lo caro que está y lo asqueroso a nivel de vida, estoy pensando en irme”, va afegir un veï de carrer Blai, 17.

Aquest era l’ambient que es va viure a la primera reunió de veïns i veïnes de Blai, que es va celebrar el passat 8 d’octubre a la biblioteca Francesc Boix. Una trobada impulsada per algunes persones del mateix carrer, fartes de patir soles les inconveniències derivades de la massificació de terrasses i bars a aquesta important arteria del Poble Sec.

La quarantena de persones que van assistir van compartir problemàtiques diverses com el soroll, les olors, l’acumulació d’escombraries, la privatització de l’espai públic i les amenaces que alguns bars fan a aquelles persones que es queixen repetidament o posen denúncies. “Hi ha veïnes que tenen por de trobar-se als restauradors al seu carrer”, va explicar Roberto, veï de Blai.

Xavi, veï de carrer Blai amb Tapioles, va recordar com a l’inici de la peatonalització de Blai -fa ara uns 15 anys- el carrer era perfecte per a desenvolupar vida veïnal. “Hi havia alguns bars de tota la vida, bancs i espais per poder montar propostes veinals com el Trocasec…”, va assenyalar. Per la seva part, Ernest -ex-veï del barri després de 10 anys vivint aquí- va apuntar que “amb Convergència va ser una barra lliure de bars sense límit”. “He marxat, però si cal vindré a protestar i fer força perquè vaig ser expulsat a causa dels interessos econòmics que hi ha al barri”, va setenciar.

Mesures urgents i exigències

La reunió va durar prop de dues hores en les que es van acordar unes exigències de mínims per a l’Ajuntament. Entre elles, una reducció en l’horari de tancament de les terrasses (es demana que tanquin a les 23h); que es revisin les acreditacions de la ECA (empresa que facilita les llicències d’obertures de bars a nivell tècnic) per saber si tots els bars oberts compleixen realment amb les normatives específiques; que Blai sigui zona lliure de terrasses almenys quatre vegades al mes, perquè el espai públic pugui ser recuperat pels seus veïns i veïnes; i que el consistori pagui vidres antisoroll a aquelles veïnes més afectades pel continuat xivarri del carrer. També van recollir l’exigència d’alguns col·lectius del barri com Som Paral·lel i Alerta Poble Sec de rebre les dades de sonometria que s’han realitzat i de tenir una reunió amb urgència amb el regidor de Sants-Montjuïc, Jaume Asens.

A l’espai va participar només una propietaria d’un bar de Blai que es va assabentar per les cartes i els cartells que les veïnes impulsores van repartir pel carrer. Elisabet de Lia den Vicius va destacar la necessitat de diferenciar a aquelles propietats que volen cuidar del veinatge i compleixen la normativa. “Posar a tothom al mateix sac no ajuda i només ens confronta. Hem de fer les coses plegades”.

La trobada va acabar amb una crida a fer una nova reunió d’aquí dues setmanes per pensar accions de visibilització i pressió al carrer. Tot perquè les institucions tinguin en el cap que el que passa al Poble Sec és un conflicte obert que no només afecta a carrer Blai sinó que s’estén a tot el barri sota un marc de turistificació i inversions privades.

Comments
  1. David
    • David
  2. Iris Serrano
  3. altaveu

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *