La transexualitat als mitjans públics

El programa “Trànsit, menors transsexuals” emés per TV3 acusat de censura

TV3, el canal de televisió pública de Catalunya, va emetre en un dels seus reconeguts programes, el 30 minuts, una peça sobre els joves transexuals sota el nom “Trànsit, menors transsexuals”. És una bona notícia que una televisió pública abordi aquesta qüestió en horari de màxima audiència. Quelcom tantes voltes demanat per les persones transexuals. Persones que afronten la seva vivència prop del ostracisme social tot i afavorir el trencament de la divisió home-dona en la que estem etiquetades habitualment, i que tantes frustracions arriba a generar. Malgrat tot, els poders fàctics, que ja de per sí afecten diàriament a aquesta societat, ho fan també amb els mitjans de comunicació i aquesta és una prova.

El programa, que es va televisar el passat 10 d’abril a la nit, va suscitar queixes i retrets. Sobretot per part de Joves Trans de Barcelona. El col·lectiu ha publicat un comunicat en el que informen que “aquest programa, com la majoria que surten als mitjans, només vol mostrar aquella part que podria ser assimilada pel sistema. Es mostren aquelles vivències que són normatives en quasi tot menys el tema que es tracta (ser trans), per tal de poder acceptar aquest. I això fa que s’oblidi que hi ha persones trans que no volem o podem hormonar-nos, que hi ha trans que no som heteros, que hi ha trans que no som homes o dones, que hi ha trans que no sempre ens identifiquem de la mateixa manera, que hi ha trans que no tenim la capacitat i/o volem aguantar que ens diguin des de fora si som trans o no, i un llarg etcétera”.

La excusa va ser, com sempre, el temps. Als mitjans audiovisuals és aquesta sempre la manera de mostrar una censura involuntària o forzada per les condicions del mitjà, però ara no ha estat acceptada per totes aquelles persones que viuen, conviuen i conèixen la realitat transexual. Una realitat, que com moltes, està plena de diversitat i heterogeneitat. “Hem d’estar contentes que es mostri la mateixa norma que ens exclou? La normativitat trans, aquella que jerarquitza, que és classista, que és cissexista, que és dualista, capacitista…”, reflexionen al seu comunitat les persones que integren Joves Trans de Barcelona.

Transitar a les aules

Al proper número de l’Altaveu, que tindrem als carrers del Poble Sec en els propers dies, tractem el tema de la trassexualitat a l’educació amb testimonis de mestres i alumnat. Al reportatge es detecta la manca de docents preparats per acompanyar aquest procés i la pressió social a la que es sotmeten les persones que decideixen començar el trànsit: “Constantment es burlaven de mi, em deien maricón, em pegaven, tant a dins com fora de l’escola, m’insultaven i m’han arribat a amenaçar amb una navalla. Llavors, vaig començar a fer coses més de noi, com jugar a futbol i intentar semblar més fort…”

El sociòleg Lucas Platero diu que “qüestionar la identitat corporal o els rols binaris de gènere és important per tothom”. Si ho fem, fem-ho bé, fent visible tot el que hi ha més enllà d’allò que ens han dit, fins la sacietat, que és normal.