TORNA LA BIBLIOTECA POPULAR ESPONTÀNIA
Estem intentant crear un espai, en el qual la cultura, el coneixement, la divulgació i la reflexió siguin una pota més de la transformació social”
Les primeres biblioteques de la història van ser nòmades: la gent viatjava amb els seus llibres allà on anava com si fossin tresors preuats. Comerciants i mercaderes van estendre el coneixement amb aquestes biblioteques inquietes, que intercanviaven els exemplars amb els d’altres biblioteques. D’altres, s’han vist obligades a la mobilització forçosa, arrel dels exilis, les guerres i els incendis, perdent-se part del seu valor pel camí, però guanyant experiència i llaços arreu. També n’hi ha hagut d’aparició espontània, sobretot amb la impremta i la sobreproducció de llibres, però també per allò que tenen els llibres d’adquirir més valor per quantes més mans passen. I per la generositat de la gent que els dóna conscient de fer un regal a qui el vulgui atrapar. I també de populars, des del moment en què la voluntat de ser conscients del món i del que ens envolta, no ens ha permès descansar en la lluita.
Totes aquestes biblioteques han estat i són la Biblioteca Popular Espontània, nom genèric entre molts d’altres que podien ser possibles. Des dels seus inicis al Casal de Joves de les Corts, s’ha hostatjat en moltes llars que l’han acollit i ajudat a viure i créixer. Des de l’Ateneu Popular de les Corts i la seva gent, amb qui volem recordar aquells dies en què apreníem a fer de bibliotecaris mentre fèiem una cervesa al pati fins a l’exili al CSO La Farga, al barri de Sants, on la biblioteca va reposar en caixes durant llargs mesos. I aleshores va venir l’explosió. La Rimaia 1, La Rimaia 2 i La Rimaia 3. En aquests tres llocs, que van ser un, va madurar l’actual biblioteca, va eixamplar-se la seva comunitat i es van fer fortes les relacions entre els i les que hi formàvem i hi formem part.
Després d’un inquietant silenci –després del desallotjament de la Rimaia– i d’un llarg periple amb els llibres amunt i avall, ens plantem davant la necessitat de continuar amb el projecte. Les ganes i la il·lusió van poder amb la frustració d’innombrables hores de treball que es desplomaven en un instant amb cadascun dels desallotjaments. No obstant, crèiem que era el moment de pensar a llarg termini, buscar un espai col·lectiu on poder desenvolupar el projecte d’una forma més estable i duradora i en el qual poder aconseguir els nostres objectius com a projecte. I ja se sap, “ si sola no pots, juntes podem”; i va ser aquí on va aparèixer La Base, i vam decidir sumar-nos al projecte que s’estava creant. Actualment estem començant a muntar la biblioteca i estem treballant perquè tant aviat com sigui possible pugui estar en marxa. De moment, estem seleccionant llibres i fent una activitat al mes a l’ateneu –la propera serà durant la Diada de Sant Jordi, amb un ring poètic– , així com acabant de perfilar tots els detalls de funcionament.
Estem intentant crear un espai, en el qual la cultura, el coneixement, la divulgació i la reflexió siguin una pota més de la transformació social. Un espai de totes i per a totes, on esteu més que convidades.
biblioespontania@hotmail.com
@biblioespontani