“D’assemblearisme i autogestió ja en parlàvem nosaltres i ara són models assumits per molta gent”

ATENEUS DEL POBLE SEC: DE L’ATENEU LLIBERTARI A LA BASE

En Manel Escrivà, en Txarli López i en Jose Pérez són veïns històrics del Poble Sec que han vist néixer i créixer diferents projectes autogestionats des del veïnat. Van ser els impulsors de l’Ateneu Llibertari del Poble Sec, ara situat al barri de Sants que fa poc va celebrar el seu 37è aniversari. Més tard, van traslladar els seus esforços a l’Espai Obert i, després d’un llarg exili d’activisme social a Sants, tornen a Poble Sec enredats en el nou projecte de La Base, Ateneu Cooperatiu.

Per Mireia Vehí i Marc Serra

Anem als inicis. Com sorgeix l’Ateneu Llibertari del Poble Sec? Amb quina idea?

Manel (M): L’Ateneu va sorgir a partir d’un grup de teatre que es deia grup d’acció teatral. Era un grup d’acció amb qui ja havíem participat a l’okupació de l’Ateneu 9barris i de les Cotxeres de Sants. A partir d’aquest grupet es va formar el GAPS (Grup Anarquista de Poble Sec) l’any 1975, que seria el que crearia l’Ateneu Llibertari, el 1976.

Per què en un moment en què tothom crea partits polítics, vosaltres creeu un ateneu?

M: Érem molt joves i gairebé no havíem llegit ni un llibre, tan sols algun company que tenia informació de França ens en baixava algun de tant en tant. Però el que sí que érem era molt anti-autoritaris. En realitat érem un grup d’amics que no ens definíem a posar-nos a cap grup, ni tan sols a la FAI o la CNT. Sí que havíem participat a vagues d’obrers, vagues d’estudiants i a partir d’allà ens vam anar polititzant. Teníem molta il·lusió i ganes de treballar i volíem mantenir una horitzontalitat amb els veïns. I això, als partits polítics no els interessava.

Durant aquells anys, al barri, hi va haver l’okupació de l’edifici que actualment és la biblioteca. Com recordeu aquell moment?

Jose (J): Es va decidir anar a okupar-lo perquè estava buit. Havia estat col·lectivitzat durant la revolució i amb la victòria dels feixistes s’ho havia quedat la Falange que ho utilitzava de seu. Recordo que el vam okupar un dissabte al matí i vam posar-hi una pancarta que deia “El local de la Falange per al barri”. Un cop dins vam quedar al·lucinats perquè al pis de baix hi tenien una sala de tir!

Txarli (Tx): Jo recordo haver obert una de les portes de dalt i estava tot com si els feixistes tornessin el dia següent…

I com va acabar això convertit en una biblioteca municipal?

J: Els primers mesos érem un grapat de gent de l’Ateneu però també de l’Associació de Veïns. Nosaltres no teníem força per gestionar-ho, però ells eren més i tenien bona relació amb l’Ajuntament. A partir d’aquí van anar negociant i ja se sap… Però nosaltres, el que volíem és que fos un centre social autogestionat pels veïns i veïnes del barri.

En aquells anys devia començar el moviment okupa…

J: Sí. La primera casa okupa de Barcelona com a tal va ser aquí al barri. A dalt de tot del carrer Poeta Cabanyes. Volíem muntar-hi una guarderia i quan ja ho teníem tot preparat per començar a funcionar, un dia arribem allà i ens trobem que l’havien tirat al terra!

El moviment dels ateneus era molt present a Barcelona en aquella època?

J: Sí. A finals de l’any 1977 es va crear la Coordinadora d’Ateneus i va durar uns tres anys. Durant aquell temps hi havia deu o dotze ateneus a Barcelona, gairebé un a cada barri. Però la coordinadora no va tenir massa continuitat perquè la forma d’organitzar-nos no era massa eficient.

I llavors tot el moviment llibertari es va anar desinflant…

J: Sí. Aquí la gent es pensava que faríem la revolució com si res, i moltes persones ho van deixar per frustració.

M: Nosaltres estàvem convençuts que la revolució era possible. Molts de nosaltres vam deixar d’estudiar i ens vam posar a militar en això: preferíem treballar a la fàbrica que era on hi havia conflictes. Però no va ser tan fàcil com pensàvem. Els 10 fundadors de l’Ateneu van haver d’anar a la mili i quan van tornar ja no van seguir implicats.

I com es manté l’Ateneu durant els anys vuitanta?

J: Amb molts problemes econòmics, però vam anar continuant. Vam muntar un economat que era una cooperativa de consum i molta gent hi comprava. Durant aquells anys ens donaven molta vidilla les festes de barri. Però a partir del 82 i fins a principi dels noranta va venir la travessa del desert: cada cop hi havia menys gent a l’ateneu i costava molt que sortissin els números. Aleshores va ser quan vam decidir apostar per un local més gran i visible que hi havia a Paral·lel amb Blasco de Garay i allà es va muntar un nou projecte sota el nom d’”Espai Obert”.

Tx: Això va ser a finals del 1996. Ja portàvem temps fent assemblees preparatòries amb altres grups afins. Al començament crec que érem uns 8 grups i vam veure que sí que podíem. Era un local gran i un cop allà s’hi van anar sumant altres mogudes de la ciutat: la contracimera de l’FMI, els sense papers, moviment antiglobalització, moviment okupa… Va ser brutal!

Quant temps va funcionar l’Espai Obert a Poble Sec?

J: Vuit anys. Quan es va acabar el contracte la propietat que aleshores era del Banc Sabadell volia tirar-ho al terra i ens van fer fora.

Tx: Vam estar més d’un any buscant local pel barri, però ja ens va enganxar els inicis de la bombolla immobiliària al barri i era impossible. Ens vam haver de traslladar a Sants on vam trobar un local que estava força bé, l’actual Espai Obert. Això va ser el 2005.

Després de la vostra experiència en construir projectes, quines expectatives hi ha amb el nou ateneu cooperatiu La Base?

Tx: Jo crec que avui dia s’han complert alguns objectius i formes de fer que nosaltres ja proposàvem en el passat. D’assemblearisme, autonomia i autogestió, de tot això, ja en parlàvem nosaltres i ara són models assumits per molta gent dels moviments socials.

M: Jo a aquest ateneu l’hi veig unes possibilitats de futur molt bones. Per la quantitat de gent que hi ha i sobretot perquè hi ha una base de formació política potent i una implicació molt gran.

I, vinculat a La Base, algun projecte que tingueu al cap?

M: Doncs jo tinc el projecte de l’ateneu d’oficis. Crec que és un molt bon moment per tornar a donar valor als oficis de tota mena. Així podríem tenir una xarxa de formació i recursos propis que integrés també oficis i serveis.

J: I jo penso en un projecte d’horts a Montjuïc i un taller de serigrafia per a nens i nenes.

Per acabar, una reflexió final…

J: La reflexió final que faria és que si La Base no és capaç de fer un poder popular al barri és possible que quan la gent que hi ha ara es cansi el projecte s’acabi. Cal aprofitar els primers anys per fer una molt bona connexió amb el barri perquè realment pugui convertir-se en un poder popular sense que hi hagi persones imprescindibles: el que falta és un teixit combatiu que es mantingui amb els anys i tingui perspectiva de futur.