Contra l’assetjament a cop de xiulet

Dones, lesbianes i trans s’uneixen en una acció col·lectiva que denuncia l’assetjament al carrer i als espais d’oci del barri del Poble Sec

Por Marta Pérez

Es fa de nit i els carrers del Poble Sec s’omplen de gent a les terrasses de bars i cafeteries. La gent conversa i beu i la festa comença. De tant en tant, algun grup intenta lligar babosament amb la cambrera, que riu les gràcies als clients i desitja interiorment enviar-los a la merda. En una taula, dues noies conversen tranquil·lament quan el cambrer els informa que hi ha dos nois a l’altra banda del bar que els han pagat tot el compte. 

Al carrer dues noies caminen agafades de la mà davant les mirades lascives i sorpreses d’alguns vianants. En trobar la veïna del quart es deixen anar i segueixen caminant separades.

A la cua de la discoteca del carrer Nou de la Rambla unes noies esperen congelades pel fred mentre el goril·la els talla el pas. Una vegada dins, comença l’atac constant a la presa. Algunes comencen a meditar excuses, perquè sovint el “NO” no és interpretat com un “NO”.

En un carreró una noia accelera el pas mirant cap enrere mentre enfila el carrer cap a casa. A vegades respira alleujada en tancar la porta de la finca; però d’altres, no arriba a temps.

És divendres 13 de febrer. Es fa de nit i a la plaça dels Ocellets comencen a arribar dones, lesbianes i trans. Es reparteixen xiulets i octavetes. Una agafa el megàfon i ho explica: “Estem cansades. Cansades de l’assetjament quotidià als nostres carrers. Cansades de ser el blanc de les opinions de tothom. De tenir por, d’amagar-nos, d’abaixar el cap i de callar. Necessitem una resposta col·lectiva: per això avui xiulem contra l’assetjament!”.

La crida, feta des del comitè de la Vaga de Totes de Poble Sec i Raval, té com a objectiu visibilitzar allò que passa desapercebut, allò invisible. Aquells micromasclismes que tenen lloc diàriament als nostres carrers, a les nostres places, a les nostres escales de veïnes, escoles, llocs de treball, mercats, etc. En definitiva, a la nostra quotidianitat. Agressions que no podem abordar individualment perquè són part d’un sistema patriarcal que només podem destruïr col·lectivament.

La resposta col·lectiva, doncs, avança a cop de xiulet pel carrer Blai, un carrer que els últims anys s’ha convertit en un punt molt important de l’oci nocturn de Barcelona. Alguns i algunes es sorprenen, d’altres hi donen suport, i els de més enllà persisteixen en el seu privilegi cridant “guapa! tia buena!”. A aquests últims se’ls encercla enmig del soroll ensordidor dels xiulets. Callen, entre sorpresos i avergonyits. Altres s’hi encaren perquè no poden suportar perdre els seus privilegis. Demanen respecte. Quina gràcia.

L’acció s’endinsa als bars, espais on l’assetjament hi té lloc diàriament sovint davant l’immobilisme dels que hi ha darrere la barra. Aquests espais també necessiten respostes i protocols que responguin contra l’assetjament. Algunes ho reben aplaudint, d’altres no entenen res.

“Guarda’m. Si res no canvia, algun dia em necessitaràs” és la consigna que apareix al xiulet que es reparteix, que representa la solidaritat com a arma contra les agressions, la necessitat de dotar-nos de mecanismes de suport mutu i de resposta immediata davant d’aquests atacs.

Reapropiant-nos del carrer

L’assetjament i les agressions sexistes són una realitat diària que requereix visibilització i resposta col·lectiva, i projectes com la Vaga de Totes ho està aconseguint. De cara al 19 de maig hi ha prevista una jornada de vaga on “totes puguem participar” reformulant una eina de lluita pensada des del punt de vista del treball productiu. Les cures, el treball reproductiu o la feina sense papers són reivindicats com a sostenidors principals d’un sistema que s’enfonsa i des d’on és necessària una resposta. La visibilitat al carrer ha anat creixent en els últims anys amb iniciatives com les Jornades “Se va a armar La Gorda”, que des de fa quatre anys convoca la manifestació nocturna “La nit és nostra” el 7 de març, vigília del “dia de la dona treballadora”. L’apropiació de l’espai públic, de la vida quotidiana i dels discursos contra el capitalisme salvatge són els reptes d’aquestes noves iniciatives feministes que es despleguen per tota la ciutat.