El Solar de la Puri: la solidaritat com a resposta a la manca d’habitatge

 OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Des del mes de novembre passat, un solar situat al carrer de la Puríssima Concepció del Poble Sec es troba en el punt de mira de la premsa, s’ha convertit en parada recurrent durant les rondes de la guàrdia urbana i ocupa les converses entre les veïnes: és el Solar de la Puri, un espai que ja té història i és habitat de diferents maneres per les persones que viuen al seu voltant. El motiu de tanta expectació és que un nou grup de persones, davant de la manca d’habitatge, l’ha convertit en la seva llar temporal.

Gràcies a la iniciativa de la Valeria i l’Oriol, que treballen en un estudi al costat del solar, ens vam reunir allà, el mes de gener, amb algunes veïnes del carrer, membres del col·lectiu El Laboratori Reversible (LAB), la María i el seu pare. La María és una de les persones que es va instal·lar al solar cap al mes de novembre, amb la seva familia i una parella d’amics, després de patir el desallotjament d’un solar del carrer Concòrdia on van poder residir durant vuit mesos. Ara viuen en dues tendes de campanya alçades a la part menys visible del solar, rodejades pels seus carros de ferralla, les seves eines de treball i útils de cuina. Tota aquesta instal·lació és compatible amb altres usos del lloc: l’hort, mantingut per algunes veïnes del carrer; l’espai per a projeccions que fa servir ocasionalment el LAB i l’espai mateix on xerrem, uns taulons de fusta que fan de terra on acomodem les cadires. Ens acompanyen també la Teresa i la Maria Rosa, que es retira aviat pel fred. Ambdues viuen al barri des de fa més de 50 anys, una en un pis davant del solar i l’altra en un més avall, al mateix carrer. La Rosa s’ha anat coneixent poc a poc amb la María, manté un bon vincle amb ella i intercanvia opinions sobre el solar i la nova situació, mentre que la Teresa xerra amb ella per primera vegada i tracta de contrastar “coses que ha sentit pel barri” durant la trobada.

El desig de viure en un pis de lloguer amb el seu pare, parella i el fill que espera, xoca de front amb el mercat immobiliari, en especial al Poble Sec, on s’ha produït una forta pujada del preu en els últims mesos.

El Solar de la Puri, un indret habitat per les veïnes

Dies abans, la Valeria, la Raquel, l’Oriol i l’Hamid, veïnes del Solar de la Puri i membres del LAB ens havien explicat com va ser el seu primer contacte amb la María i la resta de persones que ara viuen allà. Ja es coneixien entre elles perquè abans d’instal·lar-se havien demanat deixar allà els carros que fan servir per treballar. Després d’haver de marxar del carrer Concòrdia es van presentar allà i, sabent que el Solar de la Puri tenia diversos usos per part de les veïnes, els hi van demanar permís per passar la nit. Com explica la Valeria, no van considerar que ningú tingués “la potestat” sobre el solar, així que van arribar a un acord per al seu ús compartit. Els hi van explicar la història del lloc, l’esperit del solar un cop el van fer seu després de l’enderroc dels edificis que hi havia. Les preocupacions de les veïnes giraven al voltant de la seva neteja i manteniment i tot això es va posar sobre la taula.

Al Solar de la Puri no hi ha cap grup de gestió, cada col·lectiu i persona en fa ús i el respecta amb fluïdesa. A part de l’hort, hi ha un ús quotidià que ens explica la Raquel: joves que hi passen la tarda, gent que passeja els seus gossos, veïnes que fan petar la xerrada. Es tracta d’un espai transitat i cuidat que va sumant l’arribada dels nous habitants.

Les noves habitants del Solar: la María i la seva familia

La María i la gent que viu amb ella són de Rumania. Són gitanes i van abandonar el seu país d’origen per millorar les seves expectatives laborals, donades les dificultats derivades d’una situació de pobresa i estigmatització. Ella va aprendre castellà al seu país, va treballar durant tres anys a Xipre i va arribar a l’Estat espanyol amb el desig de treballar com a cambrera. Per ara li costa trobar feina, però sobreviu gràcies a la ferralla, que li permet estalviar per tornar al seu país en cas que la situació no millori. El desig de viure en un pis de lloguer amb el seu pare, parella i el fill que espera xoca frontalment amb el mercat immobiliari, especialment al Poble Sec, on s’ha produït una forta pujada del preu en els últims mesos i també amb la negativa d’alguns propietaris a llogar-li cap pis. Ens explica que ha anat als Serveis Socials municipals: “em van donar un paper amb uns passos perquè els seguís. Jo portava poc temps i no m’aclaria. Altres vegades, quan hi ha la policia davant em diuen que alguna cosa es podrà fer, i blablabla però després res.”

Fins a dia d’avui no ha obtingut cap millor proposta per a ella i la seva família que la situació en la que viuen, dormint a les tendes que han aixecat al solar. Allà, diu, s’ha trobat amb la solidaritat de veïnes que li porten menjar i, fins i tot, la conviden a dutxar-se a casa. Durant la trobada, també es van resoldre dubtes sobre les qüestions higièniques: els “rumors” sobre l’ús d’una font propera per a les “necessitats” van ser de seguida desmentits, entre enrogiments i  somriures. L’Oriol i l’Hamid expliquen que les queixes de les veïnes que s’han reflectit en alguns articles de premsa i que han donat lloc a algunes trucades a la policia no s’han contrastat amb altres visions. “Es tracta de veïnes que no surten al carrer i simplement no volen veure la pobresa davant de casa seva”, sentencien.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Intent de desallotjament policial

Entre totes ens relaten com, el 15 de desembre passat, la guàrdia urbana, juntament amb Serveis Socials, va acudir al solar. Algunes veïnes sabien que això passaria i van acostar-s’hi. Gràcies a la seva intervenció no es va produir el desallotjament en aquell moment, però Serveis Socials va informar que es faria més endavant per via judicial. En el moment de l’intent de desallotjament no hi havia cap garantia que la María i els altres membres de la seva família podrien accedir a un alberg per a passar-hi la nit, i per aquest motiu van decidir quedar-se allà amb el suport de les veïnes. Segons la María, la presència policial és constant: “passen per aquí, entren, parlen amb mi. Em diuen que he de marxar, fan broma…”. També comenta que s’ha trobat amb persones gravant des de fora, periodistes que, sense compartir ni una paraula, pretenien registrar la seva intimitat.

Totes saben que acampar en el solar és una mesura temporal precària, però millor que dormir al carrer de forma intermitent. Entenen que aquesta situació d’emergència habitacional és la punta de l’iceberg. També ens comenten els plans urbanístics que sembla que s’estan dissenyant al marge de les veïnes i que preocupen per la pujada de preus de lloguer que aquests poden comportar, a banda dels canvis que es puguin produir en la seva forma de viure al carrer de la Puríssima Concepció. El barri està canviant i algunes veuen com el seu futur es converteix en imprevisible.

Les situacions d’exclusió habitacional són la manifestació més sagnant del problema d’habitatge que viu la ciutat.

Què fem davant l’exclusió residencial?

La resposta de les veïnes davant la situació d’emergència de la María i la seva família no és la més habitual. Es produeix, en gran mesura, gràcies als vincles previs amb el lloc i entre les veïnes, i suposa una solució temporal davant la falta de recursos institucionals. Al Poble Sec, si bé no podem parlar d’un augment de persones dormint al ras, ens trobem amb una imatge cada vegada més polaritzada: hotels, proliferació de locals d’oci i turistes, davant de veïnes que han de deixar casa seva per la pujada de preus, i persones que dormen en caixers i places. Segons Ferran Busquets, portaveu i director de la Fundació Arrels, malgrat que la densitat de població dormint al carrer és menor que a Ciutat Vella, Poble Sec recull el major nombre de queixes veïnals: queixes sobre les “molèsties” patides de forma individual i no sobre la situació d’injustícia social que pateixen moltes persones sense habitatge.

Les situacions d’exclusió habitacional són la manifestació més sagnant del problema d’habitatge que viu la ciutat, situacions per les quals es generen poques respostes col·lectives des dels moviments socials. Les respostes institucionals, amb les seves limitacions, s’encaminen a pal·liar les conseqüències però no enfoquen el problema d’arrel: la manca d’habitatge social real i la comercialització i especulació sense límits d’un bé bàsic per a la vida a la ciutat.

           ________________________________________________________________________________________

Viure sense llar a la ciutat

A totes les grans ciutats podem trobar-nos amb la presència de persones sense llar a l’espai públic. No hi ha una mostra de violència social tan clara, repetida, quotidiana, interioritzada i ignorada, com la que pateixen les persones sense sostre que dormen al ras. No disposar d’un habitatge implica la vulneració de drets fonamentals com el dret a un tracte digne, el dret a la intimitat o el mateix dret a l’habitatge.

Quantes persones dormint al carrer hi ha al barri?

És difícil quantificar les persones que dormen al carrer. Normalment sempre es consideren dades d’usuaris de serveis per a persones sense llar, públics o d’entitats socials. Això té les seves limitacions ja que les persones que no s’adrecen a aquests serveis no compten a les estadístiques. Per això es realitzen recomptes nocturns de persones sense sostre que dormen al carrer, per veure quantes persones queden al marge de la xarxa assistencial. En aquest sentit, al maig de l’any 2016, a Barcelona, es van recomptar un total de 941 persones sense sostre pernoctant als carrers de la ciutat. D’aquestes, 144 persones es trobaven al Districte de Sants-Montjuïc, el que representava un 15,3% del total de la ciutat, per sota de districtes com l’Eixample o Ciutat Vella, que representaven el 23,3% i el 19,6%, respectivament. Al Poble Sec, s’hi van recomptar 54 persones.

La tendència del nombre de persones sense llar en els darrers anys ha estat irregular en funció de les definicions utilitzades i qui realitza el recompte. En moltes ciutats europees es consideren situacions de sensellarisme i exclusió residencial les persones que es troben dormint a l’espai públic, als albergs d’emergència, als equipaments i pisos per a persones sense llar, les persones que estan a punt de ser desnonades, les situacions de barraquisme, d’assentaments, d’infrahabitatge, de sobreocupació o el relloguer d’habitacions. Totes aquestes són situacions d’exclusió d’un habitatge adequat i van molt més enllà de trobar-se dormint al ras, que és la part més visible.

Hi ha una idea preconcebuda i estigmatitzadora sobre quines són les raons per les quals una persona acaba dormint al carrer.

Ningú no està al carrer perquè vol

Hi ha una idea preconcebuda i estigmatitzadora sobre quines són les raons per les quals una persona acaba dormint al carrer. Tradicionalment s’ha considerat que les persones sense sostre acaben al carrer per problemes com l’addicció a l’alcohol, les drogues o el joc. És a dir, es responsabilitza sempre a la persona d’un comportament desviat, patològic o de dur una vida bohèmia i de no voler treballar. Però diferents estudis demostren que no és així. Per exemple, l’Enquesta a les Persones Sense Llar que fa l’Institut Nacional d’Estadística (2012) mostrava com el 52% de les persones entrevistades buscaven feina, el 38% portaven entre un i tres anys buscant-la i el 17%, més de tres anys. El 3,6% del total de persones sense llar entrevistades tenien una feina, però es trobaven abocades a viure al carrer. De fet, les persones esgrimien com a principals motius pels quals van quedar-se al carrer, la pèrdua de treball (45%), no poder pagar l’allotjament (26%), el desnonament (12,1%) o la finalització del contracte de lloguer (5,8%). Així doncs, cap persona dorm al carrer com a opció prioritària sinó que, en tot cas, no té més remei. Aquest mes de gener de 2017, una entrevista realitzada a Carolina Balat, treballadora en un dels albergs municipals, informava que tenien una llista d’espera de 25 persones que no podien accedir a l’alberg enmig de l’operació fred. En aquest sentit, hi ha diferents causes per les quals una persona acaba dormint al carrer o en una barraca en un solar abandonat: el funcionament del mercat de l’habitatge, subjecte a bombolles especulatives i processos de gentrificació dels barris; l’escassetat de places per a persones sense llar en albergs o pisos d’inclusió i la manca d’oferta d’habitatge social a la ciutat de Barcelona.

 

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *