“Hem de recuperar el concepte fer festa, desplaçat per el anar de festa”

Per Itxaso Muñoz

Les festes majors dels barris poden ser vistes com a escenaris dinàmics on la participació ciutadana es manifesta, estructura i organitza. Generalment, quan es parla de festa, es parla per oposició a la feina: dues dimensions socio-temporals a les quals es delimiten i contraposen pràctiques que organitzen i estructuren la vida i el temps. La festa és una acció simbòlico-ritual, cíclica, recurrent i periòdica i al mateix temps és acció col·lectiva. Representa un dels principals moments en que una comunitat es manifesta com a comunitat. La festa constitueix un context per a la manifestació de valors i creences dominants i esdevé al seu torn un observatori per captar la dinàmica de les relacions socials.

La nostra Festa Major : bé comú i espai de participació

El Poble Sec es un barri humil però alhora privilegiat per la seva localització física i també pel seu teixit social, que ja des dels orígens queda present en la seva manera de fer. Enclavat entre la muntanya de Montjuïc i el port de Barcelona, aquests dos indrets el doten d’una essència especial que el fa diferent, fins i tot, en les seves Festes Majors. Aquestes es construïen per oposició a les tradicions cultes i burgeses. Representaven tot allò que no és oficial ni governamental sinó allò que es crea des de baix. Eren festes organitzades i finançades des del poble, per totes les persones que vivien al barri.

“En els seus orígens, la celebració de la Festa Major i la seva preparació acomplien una sèrie de requisits quotidians, i era organitzada per molta gent, es podia dir que quasi tot el veïnat hi posava el seu gra de sorra, era l’època en què es feia realment una Festa Major al Poble  Sec”, explica Josep Guzmán, president de la Coordinadora d’Entitas del Poble Sec.

La Festa Major en els seus començaments durava uns deu dies i venia de les tradicions paganes de les festes de la collita, tradicions que al migrar del camp a la ciutat van anar canviant a poc a poc. A començaments del segle XX, les activitats que formaven la Festa Major eren de gran varietat i requerien la col·laboració activa de tots els veïns i veïnes. Els actes anaven des de l’engalanament dels carrers, sopars populars a la fresca i al carrer, actuacions de corals i,  fins i tot, obres de teatre realitzades per les mateixes veïnes.

Els balls i la música tenien i tenen molt pes a les Festes Majors del barri, però la cultura popular i la participació veïnal, abans de manera individual i ara per mitjà de les diferents entitats del barri, està ben present amb trobades de gegants, castellers, correfocs, carretons i un munt d’activitats que omplen els carrers i les places durant una setmana. Aquí es posa de manifest el teixit social, que durant els mesos previs es coordina i organitza, creant-se d’aquesta manera un sentiment de pertinença al barri. A més, és una gran manera de relacionar-se, de conèixer-se i de traçar complicitats, de fer-se fortes al nostre espai.

Actualment, moltes festes populars s’han convertit en un producte de consum cultural que pretén transcendir el nivell local i atraure un bon nombre persones. Les festes majors s’han entès com un mostrador que dóna prestigi a la ciutat i en la qual hi han forts interessos del sector turístic, situació que hem d’evitar com a barri i com a veïnes.

Participar en la festa és crear-la, no consumir de manera passiva. És apropiar-se del temps d’oci. Les persones han de ser artífexs del seu destí i evidentment, de la seua festa. “Hem de recuperar el concepte fer festa, desplaçat per el anar de festa”, sentencia Guzmán.