Ser adolescent al barri, malgrat el barri

On van o què fan les adolescents de Poble Sec en una tarda lliure o en cap de setmana? Es diu que el nostre barri ha esdevingut, mitjançant moltes obres i reformes, un nucli d’oci creixent per a tota la ciutat. Però, hi tenen cabuda les més joves de Poble Sec en aquest tipus d’oci, centrat en la restauració i les activitats nocturnes? Quins serveis o recursos específics tenen al seu abast? D’altra banda, què hi ha de les entitats i associacions? A qui orienten les seves activitats?

Plaça de les Tres Xemeneies

A l’Altaveu sovint ens hem fet aquestes preguntes: on són, on van i què fan els i les adolescents de Poble Sec en el seu dia a dia? D’aquí va néixer el propòsit d’abordar aquest tema més enllà de converses informals i fragments de recerca en altres reportatges; volíem conèixer no només la seva realitat quotidiana sinó quines són les opcions que el barri ofereix a les persones més joves que l’habiten i quina visió en tenen del mateix. Quan pensem el barri, pensem el carrer: què hi fem a banda de transitar d’un ‘servei’ a un altre? O què hi podem fer? I entre aquestes opcions, quins usos són legitimats i reconeguts, i per a quins col·lectius? Qui té més dret al barri i per a qui està pensat? Qui acostumi a transitar els carrers del Poble Sec, segurament coincidirà en què majoritàriament s’hi veuen persones adultes, gent gran, turistes, botigueres, terrasses, cotxes, furgonetes. Podem transitar-lo de punta a punta i preguntar-nos, i la gent jove?

Contràriament al que pugui semblar a primera vista, no som un barri amb poca gent jove. En els darrers anys el nombre de població menor de 29 anys al barri està augmentant paulatinament; segons dades municipals, dels 73 barris de la nostra ciutat, el Poble Sec es troba en el número 10 en nombre de persones d’entre 12 i 29 anys. Veient aquestes xifres, podríem dir que la gent jove poble-sequenca no té una presència perceptible a la vida, al carrer i el teixit del nostre barri. Fent una mica de recerca, al Poble Sec hi tenim possibilitats d’oci, activitats culturals o de lleure i teixit de barri relativament variades si tenim més de 30 anys (i un determinat poder adquisitiu); alhora, les criatures, fins als 12 anys, tot i que amb mancances, també poden gaudir de lleure a través d’entitats, associacions o recursos municipals. Però en les franges d’edat intermitges, i especialment dels 13 als 20, hi trobem un buit; què es pot fer al barri si ets adolescent o jove?

Blai estava molt bé, davant de la biblio no hi havia terrasses i a cada cantonada hi havia un grupet d’adolescents

La Marina, el Quim, l’Anna, l’Oriol, l’Hamza, l’Hatim, en Sofian i l’Eric són joves que han passat la seva adolescència recentment al barri; l’Aneudys, la Salma, el Julio i la Irene, són adolescents que hi viuen a dia d’avui. Més enllà de la relació residencial, els seus vincles amb el barri en altres esferes són força variats i la seva projecció o visió de futur en el mateix també. Malgrat les diferències, quan pensen en el barri com a lloc on passar l’adolescència, en els temes més recurrents coincideixen: manca d’equipaments, falta de teixit associatiu jove i una organització urbanística que els expulsa de l’espai públic.

 Expulsió del carrer    

La Marina, el Quim, l’Anna, la Salma i l’Oriol ens expliquen que -igual que ara- cinc o deu anys enrere, ja hi havia poques coses a fer al barri quan eres adolescent. La Marina comenta que no era fàcil trobar activitats, espais o col·lectius dels que formar part; no hi havia cap local que no fos d’una entitat privada, cap espai jove, cap espai polític. Però, tal com ella ho recorda, almenys es feia carrer: “Abans hi havia més bancs, fins i tot al Paral·lel, alguna tarda estàvem allà, i mira que no era agradable. Blai estava molt bé, davant de la biblio no hi havia terrasses i a cada cantonada hi havia un grupet d’adolescents.” L’Anna coincideix: “jugava al carrer Blai; anàvem amb patins, corríem, hi havia un munt de nois i noies. Algun comerciant sortia i els cridava, demanaven disculpes, i al cap d’una estona tornàvem. Ara el carrer Blai és impracticable, no es pot ni caminar. Això ho trobo a faltar”.

Si bé la Plaça Navas o del Parc de les Tres Xemeneies encara són reductes de vida, la pèrdua d’espais per a usos veïnals és patent al nostre barri; les reformes orientades a connectar el barri a la ciutat per a una millor acollida del turisme, la pèrdua del petit comerç o la privatització de l’espai públic -especialment places i carrers peatonals- amb la sobreocupació per part de les terrasses, estan reconfigurant el barri i expulsant progressivament el veïnat dels espais comuns. La Salma explica que aquesta transformació l’ha vist al seu propi carrer: “les veïnes ens trobàvem i sortíem, ara això ha canviat, la gent està molt tancada cap a dins o molta ja no hi és”.

Això té un efecte encara més intens en la població adolescent i jove, que no es pot permetre (i potser no vol fer-ho)  el consum constant com a forma de relació amb l’espai públic. La Marina recorda, i és el mateix que fa el Julio a dia d’avui, que seure a un bar amb els amics ni s’ho plantejaven (igual que no ho fan la Irene, la Salma o l’Aneudys) perquè havien de consumir. Per això, molts cops acabaven passejant o seient en qualsevol racó una mica tranquil i apartat.

Tal com assenyala l’urbanisme feminista, les ciutats actuals estan pensades segons un model restrictiu i androcèntric que atorga a les activitats productives més protagonisme, i relega a les activitats que no ho són a l’espai privat o a la sospita d’activitat inadequada i abusiva. L’adolescència és un dels sectors poblacionals que no gaudeix d’espais públics ben definits per a ells i elles, i especialment que no entrin en conflicte amb d’altres usos i activitats -com a parcs infantils o pistes esportives-. Tot i això, no es tracta d’hiper-regular encara més aquests espai públics, sinó de poder legitimar aquells usos que ja es realitzen al marge d’aquestes restriccions imposades, sense criminalitzar-los o titllar-los d’incívics. A dia d’avui, quan els i les adolescents (que no tenen accessos a espais privats propis com ho poden fer les persones adultes) fan ús de carrers i places (de forma desordenada, a vegades sorollosa, en grup, excessiva… en definitiva, de forma intrínsecament adolescent), molesten i se les expulsa.

Per posar un exemple, com ja plantejàvem a l’article “A vueltas con la calle”, publicat a la revista número 15 fa tres anys, aquesta expulsió dels i les adolescents dels espais públics s’ha anat fent efectiva progressivament al nostre barri. El propòsit d’aquella peça era precisament abordar la realitat de l’ús de les persones joves concretament al carrer Concòrdia, constatant el rebuig que alguns veïns i veïnes senten pel, segons les seves versions, “soroll, destrosses i violència” que els i les joves ocasionen. Aquest conflicte d’usos i conseqüent criminalització deriva en visites freqüents de policia a la zona, on s’han arribat a donar escorcolls als i les menors de forma arbitrària, segons ens relatava una veïna de la zona.

Aquests processos d’expulsió invisibilitzats es repeteixen a diferents espais del barri, sigui amb presència policial, eliminant mobiliari urbà que aculli a grups o col·locant grans jardineres que no permetin asseure’s, sigui instal·lant-hi una terrassa.

Equipaments: un barri sense casal de joves

La falta de llocs on passar tranquil·lament una tarda o el cap de setmana, o realitzar-hi activitats adients als seus interessos o necessitats, es reitera en les converses amb el grup de joves. Tal com expressa l’Oriol, creu que estaria molt bé que al barri hi hagués un casal de joves, tot i que dubta d’on es podria ubicar, ja que no hi ha espais o equipaments disponibles. “Nosaltres no trobem llocs on anar, tampoc ens assabentem de plans o coses per a joves, igual som nosaltres que no sabem trobar la informació del que hi ha al barri i a l’escola tampoc ens informen de què hi podem trobar” afegeix la Salma.

L’espai 12@16 funciona al carrer Concòrdia des del 2006 i, com el seu nom indica, està destinat a adolescents de 12 a 16 anys. Tot i això, un cop sobrepassen aquesta edat, els i les adolescents ja no tenen un espai al qual poder assistir. L’únic recurs municipal al barri és la Tarda Jove, un servei de dinamització que es duu a terme al CC El Sortidor, sis hores a la setmana. A aquest assisteixen l’Hamza, l’Hatim, en Sofian i l’Eric, tot i que mantenen que se’ls fa petit i els hi ofereix pocs recursos. “El 12@16 era com el nostre punt de trobada. El problema és que ara no en tenim cap altre semblant per a nosaltres perquè tenim més de 16 anys” al·lega en Sofian i l’Hamza afegeix que “no hi ha un espai jove real.”

L’adolescència no gaudeix d’espais públics ben definits, i especialment que no entrin en conflicte amb d’altres usos. No es tracta d’hiper-regular espais sinó de legitimar els usos que ja es realitzen sense criminalitzar-los o titllar-los d’incívics.

El passat 2018, en fer-se efectiva la cessió per part del consistori d’un local autogestionat per a joves al carrer Violant d’Hongria de Sants, la regidoria de Sants-Montjuïc assenyalava que aquest darrer mandat havien revertit “un dèficit estructural d’equipaments juvenils al districte”. Entre ells hi compten també el projecte Imagina’t a la Marina del Prat Vermell, el nou espai 12-16 al carrer Leiva d’Hostrafrancs i un local al carrer de la Química, també del barri de la Marina. De projectes similars al Poble Sec, no ens en consta cap notícia.

A finals de gener d’enguany es va presentar el Pla d’Equipaments i Serveis Juvenils 2018-2028 de Barcelona. Un dels titulars que acompanyava aquesta presentació va ser que “abans del 2028, Barcelona disposarà de 13 nous equipaments juvenils i arribarà a un total de 29 en el conjunt de la ciutat, doblant el nombre actual”, però molts d’aquests equipaments juvenils promesos no tenen un espai físic assignat o projectat, ni tan sols una estimació temporal  ajustada de quan començaran a projectar-se. És el cas del Poble Sec. La data aproximada que es planteja com a “objectiu assolible” per fer un casal o espai jove nou és el darrer període del pla: del 2025 al 2028.

Si bé la promesa d’aquest futur equipament es planteja com una novetat, realment no ho és. Aquest “casal o espai jove” ja estava promès en el Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015, on s’hi feia constar la projecció d’un nou equipament a construir, amb una finalització estimada al 2011. Es tracta doncs d’una promesa antiga i d’una demanda clarament desatesa, que podria trigar 20 anys a materialitzar-se des que es va plantejar sobre el paper.

Associacionisme i organització barrial

A banda dels serveis i equipaments que les institucions puguin oferir a adolescents, també trobem exemples d’espais engegats per ells mateixos, com les assemblees de joves, associacions juvenils, els caus o els esplais. Al districte veí, per exemple, l’any passat s’inaugurava el nou Casal de Joves Autogestionat de Ciutat Vella, gràcies a la lluita que van dur a terme l’Assemblea de Joves i l’Agrupament Escolta Ermessenda del Casc Antic davant la manca d’espais específics al districte. A Sant Antoni, el passat mes de gener l’Assemblea de Joves va recuperar una antiga oficina del Banc Sabadell, que portava tres anys tancada per donar-li un ús per a les veïnes. Així, va néixer Ka la Kuka, un símbol de resistència contra la manca d’espais per a joves i contra la violència immobiliària que colpeja dia a dia el barri de Sant Antoni.

L’Oriol ens explica que va començar a polititzar-se a la universitat i va ser aleshores quan va decidir formar part d’una organització juvenil política. És així com va entrar a militar a Arran, organització juvenil de l’esquerra independentista, en un altre barri, ja que a Poble Sec no hi va trobar res semblant. “En aquell moment vaig començar a analitzar més el que hi ha al barri i reflexionar sobre els espais de Poble Sec. Un espai com un Casal de Joves al barri estaria bé i seria una bona eina”, agrega.

Parlen malament de nosaltres perquè no venen a parlar amb nosaltres

L’Agrupament Escolta i Guia Baden Powell i l’Esplai Xerinola són dues iniciatives d’educació en el lleure tirades endavant gràcies a la feina del jovent que programa, organitza i duu a terme activitats diverses per a infants i adolescents del barri d’entre cinc i disset anys tots els caps de setmana. Les caps de l’agrupament i les monitores de l’esplai coincideixen en què hi ha manca d’espai i que és difícil trobar adolescents i joves del barri que vulguin involucrar-se en un projecte d’aquest tipus. “En general, es constatava una gran manca de participació”, apunten des de l’Esplai Xerinola.

Alguns dels adolescents i joves entrevistats formen part de diferents espais associatius o autogestionats del barri. La Irene i el Julio, per exemple, formen part de Castellers. La Marina està a l’Ateneu Cooperatiu La Base. Aquests espais són molt actius i aglutinadors al barri i el seu enfocament molt intergeneracional; tot i això no sempre pot cobrir o acollir les necessitats de les persones més joves. D’altres propostes de barri fonamentals, com les llibreries cooperatives, tenen programacions molt interessants, però tendeixen a polaritzar-se també entre un públic infantil i un públic adult. El patró es repeteix en associacions, tallers oberts i iniciatives més o menys comunitàries que conformen el panorama del Poble Sec,  on la participació adolescent i jove és escassa o anecdòtica.

Plaça del Sortidor, any 1977

Propostes i iniciatives

De propostes sobre espais per a joves al barri, en tenim. Fins i tot, al procés participatiu del 2017, que en altres ocasions s’ha fet servir per justificar plans que el veïnat finalment va rebutjar -recordem la proposta de reforma de la plaça del Setge- , es recull la demanda explícita d’un espai per a joves autogestionat. Aquesta proposta es mostra com una de les “principals necessitats del Poble sec en matèria d’equipaments” en un ordre molt prioritari.

El febrer passat es va presentar la campanya veïnal “Les Tres Xemeneies per al barri”, que reclama l’edifici de les Tres Xemeneies i els seus 30.000 m2, buits des del 2012, per a les necessitats del veïnat, en contraposició a una possible requalificació ad hoc per construir-hi, per part de la nova propietària Conren Tramway SL, oficines de luxe per a multinacionals “punteres”, cosa que l’actual clau urbanística de l’edifici no permet.  La campanya exigeix la requalificació de les Tres Xemeneies en un equipament comunitari per al veïnat i entitats del barri, amb una dotació d’habitatge pú­blic per a subsanar l’emergència habi­tacional en la que està immers el Poble Sec. En aquest equipament hi proposen, entre d’altres necessitats bàsiques com escoles bressol o espais per a gent gran, un espai de joves.

El mes de maig d’aquest 2019 ha nascut l’Associació de Joves Units del Poble Sec, que a part de constituir una organització juvenil que doni veu i esdevingui un punt de trobada, també pretén trencar amb la segregació que hi ha entre el jovent. L’Hatim, en Sofian, l’Eric i l’Hamza van començar a organitzar pel seu compte esdeveniments i quedades al barri, sobretot esportives i de videojocs, amb el propòsit d’oferir un espai i activitats per a gent de la seva edat i fer d’aquestes quedades una eina per fer xarxa entre joves de Poble Sec que no es coneixen. Per ara, l’Associació és molt incipient però tenen clar que es tracta d’una iniciativa necessària i ja s’estan movent per organitzar activitats i donar-se a conèixer. “Ens hem ficat en això, no sabem què hi trobarem però anem a veure com tirem endavant i què hi surt” explica en Sofian. A més a més, l’Hatim agrega que “s’estan preparant taules per a debatre a través del Pla Comunitari, amb Art&Coop, i estem organitzant un esdeveniment esportiu al Consell de Cent per al 21 de juliol”. Pretenen combatre la situació actual obrint vies per trencar amb les dificultats que es troben i l’estigma: “parlen malament de nosaltres perquè no venen a parlar amb nosaltres” esgrimeix en Sofian.

Les adolescents de Poble Sec, fora del Poble Sec

Aquest reportatge va començar preguntant-nos on són, on van i què fan els i les adolescents de Poble Sec. La recerca ens ha portat a adonar-nos d’on no són i a conèixer allò que sovint hi troben a faltar.

Els i les més joves transiten pel barri, per carrers i places cercant racons per ser i estar, senzillament, o buscant activitats que els interessin, a vegades trobant-les més enllà del Paral·lel. De fet, una de les preguntes que ens fèiem i que hem plantejat és quina projecció de futur veuen al barri les persones joves entrevistades. Hem pogut veure que aquelles que estudien o duen a terme activitats en altres barris no es plantegen, o ara no els hi preocupa, si viurien en un futur a Poble Sec, mentre que les que fan més vida al barri, s’hi volen quedar.

Els i les més joves transiten pel barri, per carrers i places cercant racons per ser i estar, senzillament, o buscant activitats que els interessin, a vegades trobant-les més enllà del Paral·lel

El recorregut que hem seguit ens ha deixat encara més preguntes que amb les que vam començar: Quines implicacions té per a un barri donar l’esquena als i les més joves? Hi ha una relació entre la manca d’organització als carrers del barri, que en part és conseqüència de l’expulsió del veïnat, i l’escasa organització juvenil? Quines fronteres invisibles ens separen? L’associacionisme dona eines i facilita accés a recursos, però quines limitacions hi podem trobar? Potser hem perdut, en aquest procés, altres referents organitzatius? Quins referents som les persones adultes?