Barcelona, on has arribat?

Per Raons Públiques

L’any 1991 just abans de la inserció de les olimpíades en l’ADN de la ciutat, Manuel Vázquez Montalbán i Eduardo Moreno van reflexionar sobre la direcció que estava prenent la ciutat de Barcelona en el seu ja clàssic llibre Barcelona, cap a on vas? Diàlegs per a un altre Barcelona, en un exercici d’anàlisi crític i conscient dels canvis que detectaven com a veïns de la ciutat. 23 anys després ens toca a nosaltres, com a veïns i veïnes de la ciutat analitzar fins on hem arribat.

Aquest mes de maig, hem viscut probablement la setmana més políticament activa dels últims anys, i és que, coincidint amb el tercer aniversari del brutal desallotjament de la plaça de Catalunya del 27 de maig de 2011, i just després d’unes eleccions que han capgirat l’equilibri polític general, l’Ajuntament de Barcelona ha pres la pitjor decisió que es recorda en dècades, el desallotjament i l’enderrocament de Can Vies. Això ha estat la gota que ha fet vessar el got. No és només per la brutalitat policial, ni per la seva prepotència ni el poc esperit dialogant. Han demostrat que no viuen en aquesta ciutat, que no entenen res ni volen entendre.

Cal dir-ho i cal dir-ho clar. Això no funciona. Hem arribat a una ciutat repressora, amb normatives excessives en el control de l’espai públic, tant física com socialment, amb les famoses normatives del civisme i les noves ordenances de terrasses. Hem arribat a una ciutat on els seus mecanismes democràtics representatius i participatius no serveixen i les propostes de descentralització de poder no només s’aturen, sinó que van enrere. Hem arribat a una ciutat que lucra a les seves elits a costa de la destrucció total de barris sencers. Hem arribat al desmantellament dels serveis educatius dels infants. Hem arribat a l’expulsió del centre dels seus veïns, i a crear un model turístic que deceb fins i tot a la gent que ve de fora. Hem arribat a que la gent que viola la llei urbanística estigui al carrer amb impunitat. Hem arribat a la privatització del patrimoni de la ciutat amb el tancament de parcs i edificis públics. Hem arribat al desnonament de famílies senceres que han estat estafades i que només busquen un lloc per viure. Hem arribat a la prohibició d’iniciatives ciutadanes per millorar la democràcia, en un país que reclama  el dret a decidir el seu futur.

I és que no entenen res, i per això fan caure el símbol de la Barcelona que no entenen, al cor del barri que més ha lluitat per generar alternatives en aquesta ciutat.

Cal dir prou. I no des de la indiferència i el desencís a la ciutat, sinó des de la proposta i la construcció col·lectiva. Cal repensar la ciutat des de baix, amb coordinació, treball i esperit crític i amb alternatives concretes, moltes de les quals ja existeixen.

Sí, ja hem arribat. El moment és ara i aquí, i totes estem preparades.

[Text original i complet al bloc de Raons Públiques]