Idees per col·lectivitzar Barcelona

Les jornades “Barris cooperatius, ciutat comuna” van posar sobre la taula un conjunt d’experiències i relats per caminar cap a una ciutat autogestionada, enfront del trinomi privatització-turisme-diner.

Per Mar Valldeoriola

Barcelona és una ciutat emblemàtica, un pol d’atracció global, però a la vegada una ciutat que basa el seu model de creixement en les desigualtats que provoca el desplegament d’interessos privats en totes les esferes de la vida pública destinats a la crida del turisme i a la inversió estrangera. Una Barcelona que per a moltes persones ja no té ànima, ni passió i que no acull el conflicte. Un model que no té en compte les persones que habiten el territori i contra el qual lluiten cada dia un conjunt d’activistes i col·lectius.

Sota aquest context, i amb un primer intent de compartir propostes alternatives a la “marca Barcelona”, es van dur a terme amb un gran èxit de participació les jornades “Barris cooperatius, ciutat comuna”, els dies 4 i 5 d’abril a Can Batlló, amb la idea de construir un relat comú a partir de les experiències autogestionades ja existents i amb la idea que aquestes s’extenguin, creixin i es desbordin. I facin front a una Barcelona cada cop més dominada per les elits econòmiques, fortament vinculades al sector turístic.

Dos dies amb propostes organitzades de manera plural des de Cooperasec, l’Ateneu cooperatiu La Base, Can Batlló, La Ciutat Invisible, la Xarxa d’Economia Solidària, LaCol, l’Observatori Metropolità de Barcelona, Raons Públiques i COOP DC, sccl.

Entre altres coses, es va aconseguir fer un mapa de les experiències de barris cooperatius existents o d’equipaments autogestionats que han anat traçant una Barcelona que no s’adapta al model imperant. Ni en té cap ganes. Experiències com les de Can Batlló, mateix, a Sants; La Base a Poble sec, la Flor de Maig a Poblenou, Germanetes a l’Eixample o l’Ateneu Rosa de Foc a Gràcia i moltes més que hi eren presents, a banda de col·lectius i persones que dia a dia tiren endavant projectes cooperatius, més sostenibles, més amables, més a escala humana. Més justos, en el fons.

Els col·lectius aposten per una altra ciutat, que es produeixi i es reprodueixi al servei de les persones

Les jornades van començar divendres dia 4 amb dues ponències inicials a càrrec de Núria Benach, professora de Geografia de la UB i membres de l’Observatori Metropolità de Barcelona, per introduir el concepte de les smart cities. Un model que juga amb una tria impossible (creixement, sostenibilitat i igualtat) perquè es queda només amb una part, i sesgada: la del negoci de les grans empreses i dels emprenedors de perfil afí, creant unes ciutats que “no són vistes com a llocs per a viure-hi, sinó com un conjunt de dades per a manipular”, segons explicava Núria Benach.

Una Barcelona entesa com un fetitxe, segons Mariela Iglesias, de l’Observatori Metropolità, “una ciutat segrestada per uns quants, que s’apropien de la riquesa produïda socialment”, creant monocultius (aquí, el del turisme) i passant del model a la marca: la promoció de la ciutat-empresa destinada a vendre-la, on no hi cap el benestar ni l’equilibri. Tampoc la memòria, la vida o l’afecte. Una ciutat feta símbol.

El creixement d’aquests lobbies econòmics i el lideratge del sector privat amb uns interessos molt determinats han fet que Barcelona ja no sigui una ciutat que acull als seus habitants. I els casos de gentrificació per barris es multipliquen. Davant d’això, els col·lectius reunits a Can Batlló aposten per una altra ciutat, aquella que es produeix i es reprodueix al servei de les persones que en formen part, amb una gestió democràtica i tenint en compte les necessitats socials.

Llocs comuns i propostes de futur davant la “marca Barcelona”

El dissabte, després de conèixer experiències concretes d’alguns barris, es van fer posades en comú destinades a socialitzar un relat que respongués a dues preguntes: com creem un barri cooperatiu i com caminem cap a aquesta ciutat comuna. Dues direccions lligades a la concepció política que se’n desprèn, si entenem aquesta construcció com un lloc comú des d’on articular unes lluites i unes noves maneres de fer que siguin realment transformadores de l’entorn i del territori.

Seria impossible resumir totes les propostes que van sorgir, però entre altres idees, es va dir, pel que fa a la creació de barris cooperatius, que calia fomentar l’empoderament de la gent, repensar el concepte de barri, desplaçar els eixos clàssics del treball productiu/reproductiu, dotar de contingut les experiències de col·lectivització, caminar cap a un cooperativisme que no sigui només d’empresa sinó també social, generar més infraestructures de gestió comunitària, no excloure les minories socials i que el creixement no dificulti l’horitzontalitat, així com no desvincular les experiències alternatives de la vida social.

Pel que fa a la ciutat comuna o a la idea de la col·lectivització de Barcelona, tot i que el concepte és complex, es van apuntar alguns desitjos, com el de col·lectivitzar tots els àmbits (diner, habitatge, alimentació, educació, transports, comunicació…) a partir d’apostes que ja funcionen, des de l’habitatge social, les xarxes de suport mutu, la masoveria urbana, les cooperatives de consum… així com anar confederant inciatives per créixer i muscular aquesta alternativa.

El que va quedar clar és que les ganes de dotar-nos de més eines i idees hi eren. I que la textura del discurs que s’està forjant, el relat dels llocs comuns, requeria de noves trobades. I així serà. D’aquí a sis mesos, a la tardor, es farà la següent trobada i es convida a qui hi estigui interessat a formar part de la preparació.

A la tardor, es farà la següent trobada i ja es convida a tothom a formar part de la preparació

Les jornades es completaren amb posades en comú per repensar el concepte de barri i el cooperativisme social.

Més informació: barriscooperatius.barripoblesec.org