L’Ajuntament divideix el barri proposant construir a Montjuïc

La necessitat d’una reforma urbanística del Poble Sec sembla ser el taló d’Aquil·les del consistori. Si fa uns mesos la peatonalització de la Plaça del Setge posava en alerta a associacions, col·lectius i veïnes. Ara, la possible edificació a la falda de Montjuïc, al conegut com el camí del zigzag a Passeig de l’Exposició, ha alçat crítiques sobretot per part de les habitants del barri que corona el Poble Sec, la Satalia.

El Procés participatiu del Pla d’Equipaments ha estat el marc en el qual l’Ajuntament de Barcelona ha presentat una proposta ja elaborada i tancada, amb reunions tècniques especialitzades des del curs 2014-2015. Aquesta proposta ve a posar solució a la necessitat evident i creixent d’espais comunitaris al barri.

El projecte planteja un nou equipament esportiu polivalent, tant per esports com per a altres activitats, al voltant de l’actual camp de futbol de la Satalia. L’edificació proposa respectar la rampa que comunica el Passeig de l’Exposició amb la part superior de la muntanya i pretén substituir els vestidors associats al camp de futbol. Inclourà, segons l’estudi d’alternatives municipal, una pista poliesportiva de 2.700 metres quadrats, un bar, uns vestidors i tres espais multiusos de 1.000, 3.000 i 700 metres quadrats, respectivament. Tot amb una integració amb la vegetació i l’orografia de la zona, on els desnivells importants suposen un repte de cara a la construcció de l’edifici.

Per a algunes, aquesta proposta representa una alternativa idònia a les necessitats de les veïnes, sent un barri amb greus mancances de zones per al lleure, l’esport o les trobades. Per a d’altres, es tracta d’una pèrdua de terreny muntanyós, no lligat a les demandes veïnals i amb interessos econòmics al darrere. De fet, aquelles més crítiques amb la proposta assenyalen la necessitat de donar millor ús als espais públics infrautilitzats ja construïts, evitant la sobreurbanització del barri.

El Pla d’Equipaments és un espai per gestionar els equipaments que es tenen al barri i per planificar els que es volen, mirant quin ús se’ls hi dona. Al Poble Sec aquest pla es va iniciar, segons fonts institucionals, el 24 de maig del 2017 i es va finalitzar el passat 30 de novembre. En aquest període, S’han celebrat diverses trobades veïnals. Durant el mes de gener de 2018 es realitzarà una “reunió de retorn, tancament i avaluació amb el Grup motor del procés i una sessió de retorn-presentació per a la redacció final del Pla”, que serà d’aplicació per als propers deu anys. Les persones organitzades per mitjà de l’Associació de Veïns de la Satalia s’han mostrat crítiques amb aquest procés participatiu després de rebre la notícia de la nova proposta d’equipament. Ho han expressat també a la plataforma digital que l’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa fa uns anys el www.decidim.barcelona. Allà, han deixat palès el seu malestar: “un procés que en el moment clau de la presa de decisions i validació de les propostes presentades no fa una sessió pública de debat, i elabora decisions rellevants ja preses amb antelació. Amb un projecte d’equipament al solar de la Satalia treballat prèviament per part del Districte. Quan la lògica diu que hauria de fer-se a posteriori, un cop establertes les conclusions del procés. Una polèmica que portarà cua, perquè són qüestions no menors”, comenten.

La inquietud de les poblesequines respecte a la manca d’espais al barri va evidenciar-se en moltes de les reunions del procés on es va expressar la falta d’un gimnàs municipal o un casal de joves. També la necessitat d’una biblioteca més gran i espais per als grups de criança que s’autogestionen al barri. “Tampoc hi existeix cap centre de formació professional, per exemple. És a dir, sovint marxem del barri per fer-ho tot. Aquest barri arrossega demanda d’equipaments des dels anys 70”, apunten membres dels Castellers del Poble Sec, actius durant tot el procés del Pla d’Equipaments. Es mostren a favor de la construcció d’un espai com el que es preveu al Passeig de l’Exposició: “com a Castellers el lloc no és que ens sembli bé, però a curt termini és l’únic lloc on pot haver-hi equipaments per al barri, encara que per a nosaltres sigui una contradicció edificar allà Per nosaltres és una contradicció edificar allà. Aquest no és el nostre projecte ni farem campanya, simplement sabem que el barri necessita molts espais i això pot suplir aquesta necessitat”.

Castellers del Poble Sec té, en aquest sentit, una necessitat molt específica que quedaria coberta amb la nova construcció, tot i la contradicció que els suposa: “Castellers sempre hem demanat un local per assajar, portem 18 anys pagant el lloguer nosaltres i això ofega l’entitat. Des de l’Ajuntament, les nostres necessitats mai s’han tingut en compte”.

Actualment, al barri hi ha diverses edificacions públiques que podrien ser utilitzades per a la construcció de serveis municipals. Però, sense intenció política real totes elles presenten problemes. Tenim l’edifici de las Fuerzas Eléctricas de Cataluña, més coneguda per les seves sigles FECSA, a Tres Xemeneies: un edifici abandonat des de fa temps que s’hauria d’expropiar previ a fer qualsevol cosa per part de l’Ajuntament. Per una altra banda, hi ha la Casa de la Premsa a l’avinguda Rius i Taulet, molt reivindicada per organitzacions veïnals, sense un domini clar per part de l’Ajuntament o la Generalitat, i amb una despesa de rehabilitació de l’edifici històric molt elevada. També hi ha el Palau d’Esports, que després dels atemptats del passat 17 d’agost, sembla es convertirà en un centre d’emergències de seguretat policial i, suposadament, passarà a ser controlat per la Generalitat. I, per últim, i segur que entre d’altres, ens queda el magatzem de la plaça Margarida Xirgu. Aquest espai va ser proposat pel Districte com a espai de criança col·lectiva per als projectes del barri autogestionat després que l’Ateneu La Base, La Rimaieta i Babàlia ocuparen l’antiga seu de l’Institut Botànic de Barcelona, al juny del 2016. La despesa que suposaria la rehabilitació va tombar, finalment, la proposta tant la de La Botànica, com la de Margarida Xirgu.

Construir Montjüic

La Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) a l’àmbit de la muntanya de Montjuïc, d’iniciativa municipal i acompanyada d’un Pla Director de la Muntanya, va ser el primer pas per a una ordenació urbanística d’aquest segon pulmó de Barcelona, amb Collserola en primer terme.

La cessió del castell de Montjuïc a l’Ajuntament de Barcelona al 2006 va engegar el debat sobre la construcció i adaptabilitat d’accessos a la muntanya. Així es van posar en marxa, per exemple, la remodelació del telefèric i el nou
parc de la Primavera. Però, aquesta planificació, també fruit d’un procés participatiu, no va comptar ja al 2010 amb el recolzament dels barris del districte de Sants-Montjuïc. Les veïnes, en aquell moment, ja demanaven un full de ruta centrat en un respecte pels valors històrics del Parc de Montjuïc i no enfocat al turisme i l’oci. La possible construcció de l’edifici multiusos a la falda de la muntanya, al costat del camp de futbol de la Satalia, ha reactivat de nou les tensions.

“Observem, ja des de fa anys, una urbanització continua de la muntanya”, explica Anna Menéndez, portaveu de la Associació de Veïns de la Satalia, que recorda que allà al 2010 es va aconseguir protegir zones verdes, però van quedar fora les faldes de la muntanya que limiten amb els barris. “Algunes zones van quedar requalificades com a zones d’equipaments, tot i que nosaltres vam mostrar la nostra negativa a aquest pla, i ara veiem els resultats d’aquella polèmica, que ja porta molts anys de lluita. Pensem que ara hi ha d’altres possibilitats de reaprofitament d’espai construït. No cal construir-ne un de nou i urbanitzar un cop més la muntanya, com ja vam acordar al 2014. Cal que posem en valor el pes històric i recuperem superfícies verdes. Aquesta zona que ara volen construir és estratègica. Fa façana amb el barri. És allà on perceps que la ciutat es transforma en natura. Una porta d’entrada important a la muntanya”, sentència.

Tota una pressió urbanística ofega, des de fa anys, al Poble Sec. Una situació amb afectacions directes a les vides de les persones que hi habiten el barri. Per aquesta raó, és fàcil que les veïnes es posin a la defensiva front qualsevol projecte de creació municipal que parli de “millorar el barri”. Sobretot si suposa construir a les zones verdes d’un Poble Sec atrapat entre Montjuïc, Paral·lel i la inversió depredadora del negoci immobiliari.