REFORMA DE LES PENSIONS. XIFRES I ANÀLISI

Per Mar Valldeoriola i Marta Pérez

Estan en crisi les pensions públiques? Això és el que ens ha dit el govern del PP per justificar la seva nova reforma: una rebaixa sobre les rebaixes ja fetes i un destí fatal: acabar amb aquest sistema que a l’Estat espanyol és un dels pilars fonamentals de l’Estat del Benestar. “La crisi de les pensions públiques no és una veritat tècnica, és un invent ideològic del poder capitalista per continuar obtenint el màxim benefici d’uns pocs i deixar sense res a la resta”, diu Elena Idoate, del Seminari Taifa. Ella, conjuntament amb altres persones de l’organització, ha elaborat un ampli document que tira per terra totes les teories del PP i dels tecnòcrates que els assessoren i posa llum sobre les trampes d’un sistema que no reparteix democràticament els fruits de la riquesa, ja que aquesta sempre està sota control d’una minoria que no vol perdre els seus privilegis.

Les pensions són un tema sensible, però no sembla que ho sigui per al govern. De fet, de l’anomenada “crisi de les pensions” se’n va parlar fa temps i ja des dels anys 90 i amb la sagnant reforma del 2011 per part del govern socialista es van començar a aplicar mesures per racionalitzar una partida que, sempre segons el discurs oficial, es fa difícil de sostenir i no hi ha prou diners per a finançar-la. La reforma que ara proposa el govern del PP va més enllà i per primera vegada “toca” a tothom: mesura a la baixa no només les partides dels pensionistes futurs, sinó també la dels pensionistes presents.

Què significa això a la pràctica? “Fins ara”, explica Elena Idoate, “les pensions actuals es revaloritzaven en funció de l’IPC, és a dir, del cost de la vida, i això assegurava un import reconegut any rera any, però a partir d’ara, i per uns càlculs que combinen ingressos, despeses i pensionistes previstos, s’estableix un sostre màxim, que suposarà una pèrdua per a tothom. Una mesura que suposarà pràcticament la congelació de les pensions i una pèrdua de la capacitat adquisitiva, ja que el seu valor serà molt per sota de l’IPC: és a dir, així com cada any pugen els preus del consum, les pensions, i més en aquest context de recessió, baixaran”. Això és sostenible per a un suposat Estat del benestar? La resposta és “no”.

Aleshores, un tipus de reforma com aquesta és constitucional? El problema, segons Idoate, és que en realitat cada any les pensions tenien un import reconegut dins els Pressupostos, però la seva garantia de continuïtat no estava escrita enlloc. “Mai es va blindar aquest aspecte i per això ara el poden tocar”. Curiosament, qui el toca és un govern de dretes assessorat per un consell de savis entre els quals hi ha persones estretament vinculades a la banca. “I és que l’objectiu últim és demostrar, segons els càlculs d’aquestes persones, que el sistema públic de pensions ha de morir i que cal que la gent contracti pensions privades”. Una mesura que curiosament beneficia als mateixos que la promouen i que va encaminada, com de costum, a beneficiar els poders financers, i no pas a una majoria cada cop més empobrida.

La reforma en dades

• El Congrés, amb majoria absoluta del PP va aprovar la reforma el 20 de novembre i ara es troba al Senat. Entraria en vigor a partir de 2014.

• La nova fórmula no vincula l’actualització anual a l’IPC sinó als ingressos i despeses del sistema.

• Amb la reforma, el treballador/a rep una cotització segons els ingressos i despeses de la Seguretat Social, la inflació i un nou paràmetre: l’evolució de l’esperança de vida. Amb l’atur i la crisi, els sindicats calculen que la pèrdua de poder adquisitiu pot caure un 15 i un 28% els propers 15 anys.

• La despesa en pensions a l’Estat espanyol el 2010 era del 10,7% del PIB, mentre que a l’Eurozona era del 13,4%

• El sistema de pensions espanyol no va tenir dèficit fins al 2012, amb l’augment d’aturats. Curiosament, alres administracions de l’Estat acumulen un dèficit enorme de fa anys.

• Segons la patronal de pensions Inveco, per rebre una pensió mensual de 898 euros, caldria que la persona aportés un fons de capitalització de 272.000 euros.

• A Poble Sec, un 19% de la població té més de 65 anys. D’aquest percentatge, un 30% viu sola. A més, l’índex de sobreenvelliment (persones que tenen més de 85 anys, amb les necessitats afegides que això suposa) és d’un 55%. Per contra, la renta per càpita de mitjana al barri és 30 punts per sota de la de Barcelona.

La mesura no és única de l’Estat espanyol: “a altres països europeus ja es fa, i de fet el govern ara ho justifica dient que segueix la tendència d’Europa”. Però quina és la gran diferència? “Que a molts països europeus on aquesta regularització ja es fa, disposen, a diferència de l’Estat espanyol, d’altres mesures i prestacions que permeten com a mínim una qualitat de vida millor. Aquí, tocar la pensions és com tocar una de les prestacions més bàsiques”.

Manifestació “Aturem els pressupostos anti-socials” el 24 de Novembre

Lluitar contra aquestes mesures és com emprendre una batallà titànica, però per Elena Idoate no està tot perdut. D’entrada, remarca que la consciència social sobre aquesta reforma és que això no s’està fent bé i cada cop és més gran el clam de “les pensions no es toquen”. “La gent sap que això no podrà funcionar tal com ho plantegen. Hi ha prou recursos, i ben repartits poden salvar el sistema de pensions, el què no hi ha, és clar, és voluntat política en una societat que no és justa i que es mou pel màxim benefici dels poders financers”. Davant d’això, la protesta social és bàsica i les accions quotidianes també: “la gent desconfia molt de la banca i del discurs oficial”, diu Idoate, que recomana no invertir en una pensió privada, “o, com a mínim, saber que qualsevol instrument financer d’aquest estil pot explotar-nos a la cara”.

De “Salvem les pensions” a la “Marea pensionista”

A Sants, ja fa un temps que van decidir fer front a aquestes mesures neoliberals que afecten les pensions de jubilats i jubilades de tot el país. Abans de l’aprovada reforma de les pensions, el govern del PP va publicar un Reial Decret el novembre del 2012 pel qual deixava sense efectes l’actualització de les pensions en l’exercici de 2012 i a més suspenia la revalorització d’aquestes per al proper exercici econòmic de 2013, és a dir, una normativa que pretenien fer cumplir de forma retroactiva.

Entrega de la Sol·licitud de reclamació de la revaloració el 21 d’octubre

Això va fer que des de l’Assemblea del 15M de Sants s’organitzessin un seguit de xerrades informatives que van culminar amb la creació de “Salvem les pensions”, grup format per jubilats i jubilades del barri que van començar a organitzar-se per fer front a l’amenaça de veure minvades les seves condicions de vida. De moment ja porten quatre campanyes de reclamació que, amb el suport del col·lectiu Ronda, presenten a l’Institut Nacional de Salud. Aquestes denúncies individuals, fetes en accions col·lectives volen reclamar l’actualització de les pensions del 2012, ja que la normativa, en ser aprovada a finals de 2012, no es pot aplicar retroactivament en l’exercici d’aquell mateix any. De fet, segons Karlos, membre de Salvem les pensions el govern està situat en la il·legalitat, “la propia ley de los reales decretos dice que si se hace una ley que va contra el interés general no puede ser retroactiva, y en este caso es evidente que afecta ese interés general”, afegeix.

De moment totes les reclamacions han estat denegades, “El INS pertenece al gobierno, y lógicamente no se van a contradecir”, comenta Karlos, apel·lant als motius de les denegacions. Però esdeveniments recents ens acosten als primers èxits d’aquestes campanyes, a Donosti i a Burgos ja s’han aprovat sentències favorables als jubilats i jubilades, i aquests han pogut rebre la paga compensatòria de 2012 i han obligat al govern a pagar la corresponent al 2013.

Des de fa un parell de mesos Salvem les pensions va decidir sortir del barri i organitzar-se conjuntament amb la Federació d’Associació de Veïns de Barcelona i amb els Iaioflautas per extendre la seva lluita i juntar esforços en la “marea pensionista”, un moviment que pretén lluitar contra la nova “contrareforma de les pensions”, així és com l’anomena Karlos.

En l’actualitat segons Karlos, un 20% dels jubilats ja viu a l’umbral de la pobresa, i amb aquestes mesures es preveu que n’hi hagi molts més en situació de misèria econòmica. “No será un trabajo a corto plazo, sabemos que esta lucha va a ser larga” conclou Karlos.