Editorial: De què tenir por

Les dones creixem amb una sèrie de  límits i consells que ens ensenyen de què hem de tenir por i com evitar els perills que ens aguaiten. En aquest joc d’opressió els mitjans de comunicació hi tenen un paper clau.

editorial_gener19_web“Anava sola”, “va sortir a córrer”, “estava borratxa”, “era molt tard”, “anava amb desconeguts”, “era molt atrevida”, etc. Aquests i altres titulars són els que ens informen d’un fet ocorregut vers alguna dona construint un imaginari del que està “bé o malament”, dels espais “segurs”, d’aquelles actituds  “correctes” i dels comportaments de “risc”.

Quan els diferents mitjans de comunicació cobreixen un cas d’agressió i el focus d’atenció és el comportament de la víctima i no la violència sexual i les seves causes de fons, es reprodueixen els estereotips que no van a l’arrel del problema: la desigualtat social imperant i el sistema patriarcal. No són fets aïllats.

Quan al nostre barri han sortit a la llum agressions sexuals a diverses veïnes, hem sortit al carrer reivindicant la nostra presència a l’espai públic. Però ens hem topat amb la premsa: el comportament de les dones i la inseguretat posats al centre. Un discurs vinculat al civisme i al control social. I a sobre donant veu als homes perquè opinin sobre el tema, homes que parlen sobre com es senten ells i que demanen més presència policial.

Les agressions sexuals són quotidianes. En la seva gran majoria ens hi sotmeten persones properes, i no els monstres anònims construïts pels mitjans. Invisibilitzar aquest fet ens desposeeix de les eines que tenim per enfrontar-nos-hi, generant més resistència i qüestionament.

No volem que se’ns instrumentalitzi per demanar més seguretat als nostres barris, ni perquè s’implementin mesures de control i justícia patriarcal. No volem que els nostres cossos i les nostres vides serveixin per fer espectacle ni per alliçonar altres dones. No volem que unes agressions acaparin portades, com a fetitxes de magazine de mitja tarda, mentre altres són estratègicament invisibilitzades; les altres, les temporeres de Huelva, la veïna del carrer Tapioles i moltes que encara no coneixem…

Així, som menyspreades també per una justícia racista i patriarcal: quan els jutges exculpen de violació als integrants d’una violació en grup perquè no troben suficient “violència”; quan aquests mateixos jutges rebaixen una condemna a un home que podria haver matat la seva dona però no ho va fer; quan el jutge arxiva la causa per assetjament i abús sexual de tantes i tantes temporeres de Huelva; i això només són els casos mediàtics que hem conegut els últims mesos del 2018.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *