El Pla Paral·lel, la mercantilització del Poble-sec

Article de Repensar Poble-sec

Durant l’última dècada, Poble-sec ha passat de ser un barri popular, de classe treballadora i oblidat tant per les principals intervencions de l’Ajuntament com pels mitjans de comunicació, a ocupar un renovat centre d’interès mediàtic i econòmic que ha batejat el Paral·lel com el “Broadway barceloní” i Poble-sec com el “nou Born”.

Al voltant d’aquest procés, és molta la retòrica que s’ha generat, tant des dels mitjans de comunicació com per part d’algunes “personalitats” del barri, tècnics de l’Ajuntament i famosos o empresaris del sector privat organitzats en Fundacions. La lògica de totes aquestes intervencions acostuma a ser la mateixa: una anàlisi catastrofista del barri que atribueix a Poble-sec alguns dels problemes estructurals de les grans ciutats –inseguretat, brutícia, delinqüència, etc.– per, tot seguit, oferir-ne la solució: el Paral·lel dels teatres, cartells lluminosos, el turisme i els famosos.

Amb la signatura, el març del 2009, d’un Conveni entre la Fundació El Molino (FEM) i l’Ajuntament de Barcelona, es va idear el Pla Paral·lel com el vaixell que ha de permetre el desembarcament del sector privat que navegarà pel futur Paral·lel a la recerca de possibilitats de nous guanys i oportunitats especulatives. Amb paraules extretes del propi Conveni, el Pla sorgeix de considerar el “potencial (del Paral·lel) i capacitat d’atracció pels visitants de la ciutat, com un element connector de dos grans pols d’activitat: el Port i la Fira”.¹

Amb la firma d’aquest Conveni, l’Ajuntament de Barcelona es comprometia a realitzar un projecte urbanístic conjuntament amb la Fundació El Molino, que va ser presentat el gener de 2013 pel propi alcalde, Xavier Trias, i el tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà, Antoni Vives. Les principals intervencions urbanístiques que suposa el Pla consisteixen en la creació de quatre noves places a les actuals illetes del costat de l’Eixample, una nova pavimentació, el trasllat del carril bici al mig de la calçada, la senyalització d’itineraris “culturals” i la creació de noves pantalles d’il·luminació.

Després del recent pacte entre els grups municipals de CiU i PP, el Pla compta ja amb l’assignació de 2,5 milions d’euros a executar durant aquest 2013, en una primera fase, a la cruïlla de Paral·lel amb Ronda Sant Pau. Mentrestant, resta a l’espera l’aprovació de 5 milions d’euros més que haurien de permetre l’inici d’una segona fase a principis de 2014 amb la construcció d’una plaça a l’encreuament entre els carrers Entença i Tamarit (on, “casualment”, hi ha el Restaurant Ticket’s dels germans Adrià) i Rocafort-Manso (a mida pel luxós restaurant Ikibana).

Ens trobem doncs, davant una nova modalitat d’urbanisme impulsat per una Fundació privada i fet a mida pel lobby hoteler, empresaris del món del teatre i la restauració i grans propietaris, on la participació veïnal brilla per la seva absència. Malgrat que en la signatura del Conveni entre la FEM i l’Ajuntament de Barcelona, es preveia la “creació d’una Comissió de seguiment del Pla, integrada per representants de l’Ajuntament (de Ciutat Vella, Eixample i Sants-Montjuïc), del teixit associatiu i de la Fundació”,², durant aquests quatre anys d’elaboració del Pla, l’activitat d’aquesta comissió ha estat gairebé inexistent, opaca i sense cap registre públic. A més, la seva composició no ha estat representativa de la realitat del teixit veïnal i associatiu de cap dels Districtes.

L’enderrocament de dos edificis al carrer Puríssima Concepció és l’exemple del conflicte d’interessos al Poble-sec

El Poble-sec està protagonitzant un nou capítol en la llarga història del desenvolupament de l’anomenat model Barcelona. Si parem atenció a l’impacte que ha tingut l’aplicació d’aquest model en altres barris –pujada del preu de l’habitatge, encariment del nivell de vida i, com a conseqüència, gentrificació³- tot apunta que caldrà seguir amb cautela, atenció i capacitat de crítica.

No obstant, cada dia són més persones les que no resten immòbils davant  l’imposició d’aquest model als barris. El passat 11 de maig, una manifestació va aplegar centenars de veïns i veïnes de La Barceloneta, de Ciutat Vella i també de Poble-sec fent visible una oposició conjunta als plans urbanístics (Pla d’(Ab)Usos de Ciutat Vella, PERI Barceloneta, Pla de Reforma del Port Vell, Pla Paral·lel) que vol articular-se com una xarxa veïnal de denúncia davant la imposició d’un model de ciutat-negoci al centre de Barcelona, visibilitzant altres alternatives possibles als barris.

El fantasma d’una futura Rambla recorre ara les cantonades del Paral·lel, així com els temors cap a una “bornització” del Poble-sec on, mentre desembarca el vaixell del sector privat i avança l’elitització d’algunes zones del barri, persisteix la manca d’equipaments i serveis públics (poliesportiu, parcs infantils, casals per a la gent gran, ampliació del centre de salut, etc.) i s’aguditza la diferència entre aquells que veuen el barri com una font d’especulació i aquells que ja no es poden permetre de viure-hi.

1 Extret del “Conveni Ajuntament-FEM”.
2 Extret del “Conveni Ajuntament-FEM”. Podeu consultar la síntesi pública del Conveni a www.fundacioelmolino.org
3 La gentrificació (o aburgesament) és un procés de transformació urbana en el qual la població original d’un sector o barri deteriorat i amb menys recursos és desplaçada progressivament per una altra de major nivell adquisitiu, al mateix temps que es transforma la realitat comercial i econòmica del barri.