La masoveria urbana: un matrimoni de conveniència

Per aL

La masoveria urbana és com un matrimoni de conveniència en què les parts es posen d’acord per interès mutu. Gairebé podria dir-se que són parts que en principi no tenen per què posar-se d’acord, sobretot si pensem en el context i l’herència d’especulació i violència immobiliària, propici a l’existència d’un enorme parc d’habitatges desocupats a Catalunya i l’Estat espanyol: per què un propietari hauria de cedir casa seva sense pagar o amb un lloguer tou quan pot lucrar-se amb el seu immoble, com ha estat la tònica d’almenys els darrers vint anys? Tractem de donar resposta a aquesta qüestió, tant aparentment simple, i promocionar aquesta opció, fins ara, tant radicalment minoritària. Sense cap pretensió d’exhaustivitat farem una mica d’història, contextualitzarem i donarem algunes pistes sobre la masoveria urbana. Per a aquesta opció, la força de barri n’és un potencial favorable.

Una mica d’història

El que comença a sonar com a “masoveria urbana” és una adaptació recent, i al context urbà, de l’històric i tradicional contracte de masoveria, normalment referent a finques rústiques amb terres cultivables. Segons l’enciclopèdia catalana, el contracte de masoveria és un “contracte de parceria en virtut del qual una persona s’obliga a conrear la finca d’una altra, viure en la propietat, lliurar-li la part pactada dels fruits i actuar com a encarregat de la propietat”. El que més coneixem a Catalunya, i part dels Països Catalans, és un contracte de parts, essent aquestes la divisió dels fruits de l’explotació, una part dels quals van a la propietat i una altra al masover o masovera. Però, no sempre la finca té o ha tingut terres cultivables, de manera que el contracte pot contemplar simplement el tenir cura de la casa, les construccions adjacents i el terreny complet de la finca, i inclou, de vegades, altres obligacions com fer tasques de cuina, xofer, jardineria…

Per tant, podríem dir que la “masoveria urbana” s’enfila perfectament en la història d’aquest tipus de contractes que formen part del Dret Civil Català i que des del 2007, en la seva formulació urbana, són part de la legislació que regula el dret a l’habitatge a Catalunya. És a dir, la masoveria ja ha contemplat històricament la possibilitat que la persona masovera i la propietària acordin simplement la rehabilitació i/o manteniment de la finca, que és, en principi, al que estrictament fa referència la masoveria urbana.

La masoveria urbana possibilita la recuperació d’ús social que els immobles mai haurien d’haver perdut

Els primers exemples coneguts daten d’una quizena d’anys a Mataró o una mica menys a Sant Cugat, però la seva repercussió i continuïtat han estat molt reduïdes. Més recentment, s’han fet intents a Olot, i ara sembla que a través de la fundació Ser.gi s’està promovent la masoveria urbana a Girona, Figueres i Lloret, essent aquest últim, fins ara, el més reeixit, amb cinc famílies que ja s’han acollit a aquest règim. A Barcelona, també s’estan coneixent alguns casos, el més conegut és el projecte MULA (Masoveria Urbana per la Llar Alternativa), integrat en l’Oficina d’Habitatge de la CIC (Cooperativa Integral Catalana) i consistent en la rehabilitació d’una antiga finca modernista a Can Baró per a habitatge i centre social. No tots els casos tenen el mateix caràcter, però sí que tenen en comú la recerca d’una solució alternativa a la compra i al lloguer, amb garanties per a la propietat i una accessibilitat per a les masoveres que no depèn de la seva capacitat econòmica. Posar la clau “masoveria urbana” en un cercador per internet ens proporcionarà ràpidament un accés al coneixement d’aquests diferents casos i altres menys coneguts.  També tenim un cas al Poble Sec. De forma similar als altres, ha consistit en una avinentesa entre un petit propietari sense recursos per a la rehabilitació d’una finca en mal estat i uns joves amb necessitat d’habitatge, pocs recursos i certes habilitats constructives. El contracte signat atorga el dret a viure-hi durant uns anys als masovers a canvi d’una rehabilitació integral, detallada en un pla d’obres adjunt i associat al contracte.

Oportunitats i garanties

Amb l’eliminació de les rendes antigues i el garantisme creixent cap a la propietat en detriment dels drets de llogateres; amb l’afavoriment de la compra i el desprestigi del règim de lloguer, que va propiciar la bombolla immobiliària i va abocar a l’endeutament hipotecari a milers de famílies (amb unes conseqüències prou conegudes), no sembla que la masoveria urbana hagi de ser una opció vista amb bons ulls per part de la part propietària.

Al Poble Sec, entre Julià i Creu del Molers, hi ha prop d’una desena d’habitatges de l’Ajuntament que algunes veïnes ja han observat com a possible espai per masoveria /A. Verneda

Malgrat el que diu la constitució espanyola i els convenis i les declaracions internacionals de drets signats per l’Estat, l’habitatge ha esdevingut un bé alienable de mercat per sobre de qualsevol consideració social. La història immobiliària recent ha generat una cultura especulativa que penalitza el lloguer i arracona el valor d’ús de l’habitatge. D’aquí que multitud de petits propietaris (no parlem de bancs, immobiliàries i constructores) hagin preferit tenir el seu immoble buit a llogar-lo. Un cert “sentit comú” fa que no se’n refiïn, tot i que posar-lo al mercat de lloguer, en principi, podria proporcionar-los uns beneficis que no obtenen tenint-lo buit.

Un dels principals problemes d’aquestes petites propietàries és la manca de recursos per rehabilitar-les, el que impedeix posar-les en lloguer; i en el context de crisi del mercat de compra, també vendre-les. El que s’albira amb la masoveria urbana és la possibilitat que aquests immobles recuperin l’ús social que mai haurien d’haver perdut, tot evitant que continuïn deteriorant-se sense cost i amb garanties per a la propietat. La dificultat més gran és fer visible aquesta possibilitat i posar en contacte ambdues parts, i sobretot que la propietat ho vegi com una oportunitat.

La força del barri i l’existència d’una iniciativa com la Xarxa d’Habitatge és molt important i ha d’esdevenir una espècie de tercer garant que substitueixi les administracions o simplement s’imposi davant la seva directa complicitat en les situacions d’abús i violència a les que ja ens hem acostumat. La forma del costum d’ara endavant ha de ser la que faci prevaldre el valor d’ús de l’habitatge per sobre del seu valor de canvi, i això només és possible per una pressió social autònoma, una força de barri que es faci present i pugui recórrer en cas de necessitat a les seves xarxes d’afinitat i recolzament mutu al barri i més enllà.

Com es fa el contracte de Masoveria?

“És molt necessari prestar atenció al tipus de contractes que fem. Habitualment, per temes de masoveria s’utilitzen contractes tipus de lloguer i aquests no compleixen amb totes les característiques necessàries”, explica Raül Robert de la cooperativa d’usuaris Sostre Cívic. Per aquesta raó, és prioritari definir bé els termes del contracte que sigui signat i que no contravingui lleis i normatives que podrien invalidar-lo. A més, cal estar molt atentes i negociar els ets i uts del contracte, com afegeix Ale Fernández de la Cooperativa Integral Catalana, “els tempos de les obres, les activitats a realitzar, els drets, obligacions i garanties d’uns i d’altres, el tipus i quantia de les inversions… han d’estar ben especificats al contracte”.