Pobresa energètica. Problema estructural i abús organitzat

Muntanyes de factures sense pagar, talls de subministrament indiscriminats, fred, set i foscor, també a Poble Sec

Per Marta Pérez

“La nostra precarietat…” per Sandra C.

El fred i la foscor de l’hivern a Barcelona han fet resorgir de sota l’estora la problemàtica d’allò que alguns anomenen la “pobresa energètica”, conseqüència de la impossibilitat de moltes persones de fer front a les factures de la llum, de l’aigua i del gas a les seves llars. Poble Sec, un barri amb una renda per sota de la mitjana de Barcelona, no se salva dels casos d’impagament i dels talls indiscriminats de subministrament energètic.

“Hoy por hoy se me acumulan 2 recibos del agua, 3 de la luz y 2 del gas que suman casi 600 euros” comenta la Pilar. Com ella, la Rashida i la Khadija* són veïnes del barri i usuàries i participants de Bona Voluntat en Acció, una ONG que treballa des de la intervenció social al Poble Sec. La Pilar i la Khadija són mares de famílies monoparentals amb dues i tres filles respectivament, reben una ajuda que, en el primer cas és de 327 euros i, en el segon, de 426. “Con este dinero tengo que hacer frente al pago de la luz, del agua, del gas, de la comida y de los gastos de comunidad” afegeix la Pilar, que explica que, de moment, no paga pis perquè està en negociacions amb el banc. La que sí que assumeix el lloguer és la Khadija que paga una suma de 550 euros, cosa que l’obliga a compartir pis per poder fer front a les despeses de manera conjunta. La situació de la Rashida no és molt millor, ni ella ni el seu marit tenen feina actualment i, tot hi haver cotitzat més de 14 anys a Espanya, no li pertoca cap ajuda. És arribada aquesta situació quan moltes persones es veuen abocades a la pobresa energètica.

“Aquesta problemàtica ve molt lligada a la de l’habitatge” –comenta Anna Regué, treballadora social de l’ONG Bona Voluntat en Acció– “i es veu agreujada per les característiques dels habitatges d’un barri com Poble Sec”. Regué es refereix a l’antiguitat de moltes façanes i els acabats de portes i finestres, que fa que la protecció del fred en moltes ocasions no sigui l’adequada.

La Pilar ja ha patit talls d’aigua i de gas durant diversos dies i encara ara s’aixeca de nit per comprovar que no li hagin tornat a tallar. Per la seva banda, la Rashida i la Khadija fan mans i mànigues per gastar el mínim possible. “A mis niñas no las ducho, las baño con cubos de agua, y cuando ya estan dormidas apago las luces y uso una linterna para no gastar tanto” explica la Khadija. El fill de la Rashida, de 7 anys, ja ha crescut obsessionat en no gastar tanta energia: “constantemente le dice a su hermano de 4 años que apague las luces. No me gusta que se preocupe por eso”, confessa la Rashida.

Mentrestant, altres es lucren

“… els seus beneficis” per Sandra C.

La realitat de la Pilar, de la Rashida i de la Khadija contrasta amb la dels empresaris de les grans companyies. El mercat de l’energia a Catalunya és un oligopoli controlat bàsicament per Endesa, Gas Natural, Iberdrola i Agbar. El primer semestre de 2014, l’empresa Endesa, principal subministradora de llum a l’Estat, va obtenir 579 milions d’euros només del seu negoci a Espanya i a Portugal; Gas Natural va guanyar 676 milions d’euros de la venda de gas a Espanya, i Agbar va tenir un superàvit de 97 milions d’euros durant l’exercici de 2012.

“L’existència de la pobresa energètica és conseqüència d’un problema estructural i d’un abús organitzat de part de les empreses subministradores amb el vist-i-plau de l’administració pública” sentencia Albert Pallàs, membre de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE). Aquesta organització ciutadana, integrada per diverses entitats de tot Barcelona, té per objectiu garantir l’accés universal als subministraments bàsics i denunciar l’immobilisme de les administracions públiques i de les multinacionals. En aquest sentit, Pallàs apunta que les companyies energètiques estan lucrant-se amb un bé comú i bàsic com és l’energia. “Paguem una de les energies més cares d’Europa. El gas, l’aigua i la llum són un bé que hauria de ser garantit a totes les persones” afegeix.

I per què paguem tant?

És de domini popular la dificultat per entendre les factures de la llum, del gas i de l’aigua. I no és casual. En la majoria d’aquestes factures podrem trobar el motiu pel qual paguem sumes tan altes. A la factura de la llum estan diferenciats els preus variables  (segons el consum de cadascú i la potència contractada) i els costos fixos. En molts casos, aquests costos fixos, que no depenen del consum d’energia que se’n faci, són igual o majors que els variables. Entre ells  hi trobem el lloguer dels comptadors, impostos especials derivats del servei o l’IVA. Un IVA que des de l’última pujada és del 21%, equiparant un bé com és la llum o el gas amb anar al teatre, prendre una copa a un bar o comprar-se un cotxe. L’aigua manté l’IVA reduït al 10% però segueix sense considerar-se un bé de primera necessitat.

“Fins ara, els preus els posaven les empreses. Ara, l’energia surt al mercat lliure, fet que provocarà que el seu preu depengui dels fluxos macroeconòmics. Això no pot ser, l’administració pública ho hauria de regular”, opina Albert Pallàs.

Mesures pal·liatives per a un problema estructural

La Generalitat de Catalunya ha aprovat diverses mesures pel que fa a la pobresa energètica. Però, segons l’APE, totes elles són insuficients. La primera va ser un decret llei al 2013, tombat mesos més tard al Tribunal Constitucional, que establia una treva en la interrupció del subministrament d’electricitat i gas en els mesos d’hivern per a les persones en situació de vulnerabilitat econòmica. “A la pràctica només s’hi van poder acollir poques desenes de famílies i en cap cas s’ha solucionat el problema, ja que el decret establia que haurien de pagar el deute amb les companyies en els següents mesos”, aclareix Albert Pallàs.

Aquests últims mesos, el govern ha comunicat la creació d’un fons de subministrament social subvencionat amb fons públics per poder fer front als impagaments, però encara avui no n’ha concretat la suma. Des de  l’Aliança contra la Pobresa Energètica es veu com una mesura on, mitjançant el traspàs de diners públics a mans privades, se segueix garantint els beneficis multimilionaris d’aquestes empreses. I, d’aquesta manera, es buiden els fons públics destinats a resoldre altres reptes i necessitats socials.

L’última mesura s’ha anunciat fa escassos dies de la mà del Secretari d’Empresa i Competitivitat del Govern, Pere Torres, que ha declarat que existeix un acord verbal amb les empreses per evitar els talls a les famílies que pateixen pobresa energètica. L’APE ho ha qualificat de cortina de fum, ja que no hi ha cap protocol signat.

Manifestació contra la pobresa convocada per Nou Barris al centre de Barcelona (11/12/14) per Sandra C.

Solucions: caritat o empoderament

La inoperativitat de les mesures i la lentitud de l’administració per trobar solucions genera un doble sentiment entre la població: frustració i empoderament.

La Pilar, la Rashida i la Khadija coincideixen en la incapacitat econòmica de serveis socials a l’hora d’abordar la problemàtica, després de rebre constantment negatives per accedir a les ajudes. Estan d’acord, a més, en què les ajudes, tot i ser un alleujament, signifiquen pa per avui i fam per a demà. Han sentit a parlar de l’APE  i estan totalment a favor de la pressió que estan exercint sobre les companyies i l’administració. “Yo creo que si todos ocupáramos los pisos que los bancos tienen cerrados, se lo pensarían dos veces a la hora de quitarte el piso. Tú me sacas; pues, yo te ocupo. Pues lo mismo con la energía”, comenta la Pilar davant l’assentiment de les seves veïnes.

L’empoderament de les persones sempre ha estat el leitmotiv de l’APE, que ha begut de la filosofia de la PAH. Actualment, organitzen assessoraments col·lectius quinzenals on es troben persones afectades, activistes i professionals tècnics per activar una solució en els casos individuals però de forma col·lectiva.

En aquest sentit, Anna Regué comenta que la intervenció social i comunitària ha de canviar:  “no es poden tractar casos aïllats i de manera individual quan parlem d’un problema estructural”. És per això que “estratègies de plataformes com la PAH o com l’APE estan tenint resultat, perquè van a l’arrel de la problemàtica i ho aborden de forma col·lectiva, implicant-hi a les persones afectades”, conclou.