“Volem sacsejar la imatge clàssica que es té de la diversitat funcional i sexual”

Els autors del documental Yes, we fuck reflexionen sobre el gènere i la lluita per la llibertat

Per Mar Valldeoriola

Raúl de la Morena i Antonio Centeno el dia que els vam entrevistar a La Base.

“Hi ha persones que es consideren de segona”, diu amb tota contundència Antonio Centeno assegut a la seva cadira de rodes. La seva militància per aconseguir que la diversitat funcional sigui considerada una diferència “digna de viure’s” i no una patologització o una “discapacitat” el va dur a crear aliances amb el realitzador Raúl de la Morena amb qui va treballar, com a personatge, en el primer documental sobre aquest tema (Editar una vida, 2006). Però la frustració de veure que la realitat canviava massa lentament el va impulsar, fa dos anys, a buscar més fórmules visuals que sacsegessin al públic. Així va néixer la idea del projecte documental Yes, we fuck, amb guió conjunt entre ell i Raúl de la Morena i aquest cop entrant en l’activisme del cos i la seva representació.

El punt de partida del nou documental, que podria estar acabat a inicis del 2015, era clar: “Canviar la manera de mirar que té la gent, i fer-ho des de la sexualitat, un element prou potent capaç de fer reflexionar a tothom. Si no canviem la mentalitat no anem enlloc i dins el cap de la gent sovint entren més les imatges que no pas els discursos. I el que hi ha fins ara d’imatges és poc i dolent, molt estereotipat i amb personatges famosos que no han ajudat perquè tenen un relat molt pobre. Es tracta d’explicar que es pot viure de moltes maneres”, explica Antonio Centeno. Un punt de partida que tenia molt a veure amb altres persones que fa temps que treballen amb els cossos que no encaixen socialment ni pretenen fer-ho, encara que el discurs “natural” i biològic els estigmatitzi. Així van arribar a activistes del gènere (moviment queer, postporno, transfeminisme, intersex, gais, lesbianes…). I el projecte va créixer.

El resultat fins ara: entre cinc i sis històries curtes que són relats de tota aquesta diversitat i de com es viu des de la sexualitat. “No és pur exhibicionisme, sinó que hi ha un discurs a partir de les vivències de la gent que hi participa”, explica Raúl de la Morena. Hi ha des d’històries quotidianes d’una relació de parella en la qual un dels dos té diversitat funcional fins a un taller de postporno o d’ejaculació. “Hi haurà qui se sentirà més còmode amb algunes històries i amb d’altres, més incòmode, però ja buscàvem això. Sinó, si no hi ha una mica de ruptura, no revolucionem res”. Per mostrar tot això calia crear confiança amb els participants, “ja que literalment, en alguns casos, hem posat la càmera al seu llit” i aquesta complicitat s’ha anat creant a mesura que avançava el projecte.

El documental està plantejat com una eina que interpel·li al públic perquè es faci preguntes sobre la seva manera de mirar i viure aquesta diversitat. “Que la gent pensi si cal preocupar-se més pel gra que té a la cara o si això és secundari”, diu Antonio: “i, sobretot, deixar de pensar que tot plegat és un tema de persones rares i entendre que el documental té a veure amb el desig i la fragilitat i que va contra el mite de l’individu autosuficient. Volem sacsejar la imatge clàssica que es té de la diversitat funcional i la sexualitat”. Al final, el documental té a veure amb “la llibertat de les persones, i la imatge i el control que s’exerceix sobre els cossos”, apunta el Raúl.

La idea és que Yes, we fuck, fet amb campanyes de finançament propi (el mes de desembre també es començarà a fer un Verkami), circuli més enllà dels àmbits activistes i que la seva difusió sigui àmplia. També el volen dur a festivals i quedarà penjat a la xarxa de manera lliure amb llicència creative commons (CC). A La Base es va poder veure un petit tràiler dins una de les trobades del “Picnic mutante” que a inici d’any es va fer a l’ateneu cooperatiu.

A més, es vol que el documental tingui continuïtat i per això es proposa que les històries vagin creixent i s’aniran penjant a la pàgina web que tenen, per tal que les imatges qüestionin el què és la “normalitat” i plantegin les infinites maneres que tenim de viure’ns i habitar-nos.

Podeu trobar més informació a:
www.yeswefuck.org

https://es-es.facebook.com/yeswfck